Plataforma per la Llengua ha llançat una dura acusació contra el govern espanyol, assenyalant-lo com el responsable directe de la paràlisi de la llengua catalana a les institucions europees. L’ONG del català ha denunciat formalment “1.000 dies de bloqueig polític” en el procés per assolir l’oficialitat del català a la Unió Europea (UE). L’entitat afirma taxativament que aquesta demora no respon a cap mena de complicació tècnica o burocràtica, sinó a una elecció política conscient de l’executiu de Pedro Sánchez, que ha optat per “relegar l’oficialitat del català a un segon pla”.
Segons el comunicat emès per l’organització, la Moncloa ha demostrat una manca total de voluntat política en la defensa dels drets dels catalanoparlants, prioritzant sistemàticament altres interessos partidistes i estratègics a Brussel·les. Per desmuntar l’argument de la incapacitat de negociació, Plataforma per la Llengua ha recordat l’èxit de la diplomàcia espanyola a l’hora d’aconseguir fites d’alt nivell durant aquest mateix període. Entre aquests èxits destaquen el nomenament de Nadia Calviño com a presidenta del Banc Europeu d’Inversions (BEI), la designació de Teresa Ribera com a vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, o el pacte d’una excepció específica amb l’OTAN.
Així mateix, l’entitat posa sobre la taula les dades del Consell de la Unió Europea, que des del 2023 ha aprovat més de 400 actes legislatius, la gran majoria amb el vot favorable d’Espanya. Per a la plataforma, aquests precedents són la prova irrefutable que el govern espanyol disposa dels mecanismes i la influència necessaris, però que prefereix destinar el seu capital polític a altres carpetes, deixant de banda les reivindicacions lingüístiques.
Davant d’aquesta situació de deixadesa, Plataforma per la Llengua ha exigit a Pedro Sánchez que assumeixi la seva responsabilitat i obri negociacions directes i fermes amb els estats membres que encara mantenen reticències, com és el cas d’Alemanya. En paral·lel, l’entitat ha fet una crida a la mobilització ciutadana, instant la població a exercir pressió política mitjançant l’enviament d’una postal digital adreçada al mateix president espanyol, al ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, i al president de la Generalitat, Salvador Illa.
