Cal evitar la destrucció de les proves de la repressió de l’estat l’1-O
En el que representa un nou intent per imposar l’amnèsia col·lectiva sobre la fita més gran de sobirania de Catalunya, el Tribunal Suprem ha autoritzat la destrucció massiva del material decomissat durant el referèndum de l’1 d’octubre. Sota l’excusa de la “gestió logística”, l’Estat activa una operació per convertir en pols milers d’urnes i paperetes que no només són objectes, sinó testimonis incòmodes d’una derrota de l’Estat que ara volen eliminar de la vista.
Cal un clam per salvar la “memòria viva” de la repressió
Davant d’aquesta maniobra d’ocultació, caldria aixecar un clam per aturar les màquines trituradores. Caldria que la societat civil i l’independentisme exigeixen que aquest material sigui considerat patrimoni històric i memòria viva d’un poble. Les urnes no són ferralla; són el símbol de la resistència pacífica i de la brutalitat de les porres. Destruir-les ara és el darrer acte de la repressió: després de castigar els cossos i les institucions, l’Estat vol castigar els objectes que narren la veritat del que va passar. Salvar aquest material és un deure moral per evitar que el relat oficial de Madrid segresti, per sempre, la història de l’1 d’octubre.
Egara: El “cementiri” de les proves de la veritat
L’ordre és executiva: tot el material repartit pels dipòsits regionals dels Mossos d’Esquadra serà traslladat al complex central d’Egara per a la seva trituració. Amb una fredor burocràtica, el Suprem només permetrà conservar una o dues “mostres” testimonials, una xifra ridícula que busca despullar el material de la seva càrrega política. L’acta de destrucció tancarà simbòlicament el pany a la possibilitat de recuperar proves físiques de la logística d’aquell dia i de les intervencions policials en futurs tribunals internacionals.
Ocultació en lloc de justícia
L’estratègia és clara: sense proves físiques, és més fàcil reescriure el relat, blanquejar la violència de l’Estat i presentar el referèndum com un delicte del qual no en queda rastre. Es tracta d’una maniobra que pretén que les generacions futures no puguin tocar ni veure la veritat. Mentre l’Estat vol silenci i pols, el país exigeix que cada urna es conservi com un monument a la democràcia que l’Estat espanyol va intentar triturar sense èxit.
