El cor del moviment sobiranista i de la defensa del català batega avui amb un deix de tristesa. Blanca Serra i Puig, una dona que va fer de la dignitat la seva bandera i de la paraula la seva millor eina, ha mort als 82 anys a la seva Barcelona natal. Amb la seva partida, marxa una de les veus més lúcides i constants de la història recent de Catalunya, deixant un llegat marcat pel compromís innegociable amb les llibertats civils.
Una vida dedicada a un ideal
Llicenciada en Filologia Clàssica i docent de vocació, Blanca Serra no va ser només una espectadora de la història, sinó una de les seves protagonistes més fermes. Des de la clandestinitat del Front Nacional de Catalunya fins a la fundació del PSAN, la seva trajectòria és el mirall d’una generació que va sacrificar la seva tranquil·litat personal per un projecte col·lectiu.
Malgrat haver patit la cara més fosca de la repressió —amb episodis de tortures que ella mateixa va relatar amb una valentia exemplar per obrir camí a la justícia—, la Blanca mai va perdre la determinació. La seva denúncia el 2024 davant la Fiscalia va ser un darrer acte de servei a la memòria democràtica del país, aconseguint que aquells fets fossin reconeguts com a crims contra la humanitat.
Mestra i guardiana del català
Més enllà de la política institucional, la seva gran passió va ser la llengua. Com a signant del Manifest Koiné i membre activa de la CAL, va entendre que el català era l’ànima de la nació. Aquest amor per la llengua li va valdre reconeixements tan merescuts com el Premi Pompeu Fabra (2020) i el Premi Martí Gasull (2022), on es va lloar la seva tasca incansable en el voluntariat lingüístic.
Blanca Serra ens deixa una lliçó de vida: que es pot ser ferma en les conviccions sense perdre la humanitat, i que la memòria és l’única eina capaç de vèncer el silenci. Avui, la Diagonal i els carrers de Barcelona que tant va recórrer en defensa del dret a decidir se senten una mica més buits, però plens del seu record.
LES VEUS DE LA DIGNITAT: FRASES I IDEES EMBLEMÀTIQUES DE BLANCA SERRA
- Sobre la memòria i la tortura:
“No ho explico per venjança, sinó perquè es reconegui la veritat. El silenci és la victòria definitiva dels que ens van voler aniquilar.”
(Reflexió arran de la seva denúncia històrica a la Fiscalia el 2024).
- Sobre la llengua catalana:
“El català no és una opció, és la nostra manera de ser al món. El bilingüisme és l’estat de transició cap a la desaparició de la llengua feble si no actuem amb fermesa.”
(Referenciant l’esperit del Manifest Koiné).
- Sobre la lluita política constant:
“L’independentisme no és una moda de diumenge, és una feina de formigueta, de dia a dia i de convicció profunda que travessa generacions.”
- Sobre el compromís col·lectiu:
“Hem fet el que calia fer en cada moment. No som herois, som ciutadans que no hem volgut abaixar el cap davant la injustícia.”
