El Tribunal Suprem rebutja incrementar per la via judicial la indemnització de 33 dies per acomiadament improcedent

|

- Publicitat -

ACN null – El Tribunal Suprem conclou que no es pot incrementar per la via judicial la indemnització per acomiadament improcedent de 33 dies per any treballat. La sala social de l’alt tribunal ha dictat per unanimitat que la quantitat que marca l’Estatut dels Treballadors no es pot augmentar als jutjats “amb altres quanties que atenguin les circumstàncies concretes del cas” sense que suposi una vulneració del conveni 158 de la OIT. L’article 10 d’aquest tractat disposa que davant dels acomiadaments injustificats s’ha de pagar una indemnització “adequada” fent servir conceptes genèrics que “impedeixen l’aplicació directe a cada cas”. Els magistrats assenyalen que la doctrina constitucional manifesta que la compensació de 33 dies per any és “adequada”.

La sala social sosté que la normativa fixa una doctrina uniforme per tots els treballadors, oferint seguretat jurídica sense que sigui necessari que es provin danys específics.

Publicitat

L’acomiadament examinat es va produir a l’empresa BRS Relocation Services i es va jutjar en primera instància al jutjat número 6 de Barcelona el 2 de novembre del 2021. La treballadora va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va estimar el seu recurs el 30 de gener del 2023.  L’empresa va presentar un recurs de cassació per unificació de doctrina al Suprem.

La sala social del Tribunal Suprem afegeix que quan estableix paràmetres per calcular indemnitzacions per terminació contractual, el mateix Conveni de l’OIT es refereix al salari i a l’antiguitat, en línia amb el que marca l’Estatut dels Treballadors. Els magistrats assenyalen que la sentència no qüestiona “altres reparacions diferents, fixades per a altres situacions o qualificacions d’acomiadament ni, per descomptat, les que els convenis o altres pactes col·lectius o individuals puguin millorar la legalment establerta”.

<strong>Carta Social Europea</strong>

D’altra banda, la sentència subratlla que per la data en què s’ha produït l’acomiadament examinat, no pot entrar a conèixer sobre l’abast de l’article 24 de la Carta Social Europea, que va ser publicada al BOE d’11 de juny de 2021.

Segons l’organisme encarregat d’interpretar la Carta, el Comitè Europeu de Drets Socials, el sistema espanyol no sempre és adequat i així ho va manifestar en una resolució que responia a una reclamació de la UGT. 

<strong>Els sindicats asseguren que la sentència “no clou el debat” </strong>

Precisament, CCOO i UGT han assegurat que aquesta sentència “no clou el debat sobre la suficiència de les indemnitzacions per acomiadament a Espanya”, que asseguren que es basa en els pronunciaments amb relació a la Carta Social Europea “que l’alt tribunal no analitza”

Les organitzacions sindicals han mostrat “profund respecte” per les decisions de la justícia alhora que assenyalaven que “l’ordenament jurídic espanyol està vinculat a compromisos internacionals que han de ser respectats i aplicats en la seva integritat”.

Per tot això, els sindicats han afirmat que les decisions judicials “no poden ignorar els compromisos internacionals assumits per Espanya, que tenen rang constitucional, i prevalença en cas de col·lisió amb el dret intern”.  Tots dos sindicats han utilitzat el mecanisme de reclamacions col·lectives per qüestionar l’adequació del sistema d’indemnitzacions per acomiadament improcedent vigent a Espanya perquè consideren que  “no satisfan completament les exigències de reparació adequada previstes als instruments internacionals ratificats”.

Els sindicats han assegurat que el Suprem “reconeix la compatibilitat de la normativa espanyola” amb el conveni 158 de l’OIT  però es limita a interpretar les indemnitzacions regulades per llei des d’una perspectiva que consideren “insuficient per garantir l‟efectivitat plena” del dret.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió