ACN Barcelona – L’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit tirar endavant les ordenances fiscals per al 2025. El plenari ha aprovat definitivament la proposta amb els vots favorables del govern del PSC, BComú i ERC i els vots contraris de TriasxBCN, PP i Vox. Amb la llum verda del plenari, les noves taxes entraran en vigor l’1 de gener. Les noves ordenances recullen, entre altres, un increment de l’IBI fins a l’1,17% a més de 200 hotels, noves tarifes per als autocars turístics quan vulguin aparcar (passarien dels 20 als 80 euros) o apujar el topall del recàrrec municipal de la taxa turística perquè passi dels 4 als 8 euros. També inclouen l’augment progressiu de la taxa de residus en 4 anys i la bonificació del 50% per al veïnat que aplica el porta a porta.
<em>(La informació s’actualitza amb el detall de les ordenances fiscals que s’aplicaran a partir de l’1 de gener)</em>
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha agraït els suports dels grups que hi han votat a favor i ha celebrat que hi hagi “acords”, destacant que és un acord “progressista”. Collboni ha afirmat que amb les noves ordenances s’apuja la pressió fiscal al sector turístic però no “a les famílies, les pimes o els autònoms”.
Collboni també ha explicat que aquest mateix matí ha signat la pròrroga pressupostària, que estarà vigent a partir de l’1 de gener, i ha assenyalat que espera que en les properes setmanes es pugui arribar a un acord de pressupostos nous per al 2025.
En relació a les ordenances fiscals, el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, ha explicat que han rebut 79 al·legacions i, d’aquestes, el govern n’ha acceptat 18 parcialment o totalment, principalment de BComú i ERC. “Crec que son unes molt bones ordenances, clarament progressistes, que s’atreveixen a tocar tecles que ningú s’havia atrevit a tocar abans”, ha dit Valls.
<strong>Suport de BComú i ERC</strong>
La presidenta del grup de BComú Janet Sanz ha argumentat el suport a les ordenances fiscals perquè fan pagar més el sector turístic i contribueixen al decreixement turístic. Així, Sanz ha afirmat que les ordenances són “coherents” amb “l’estratègia de capgirar la tendència a posar catifes vermelles a les elits” i ha remarcat que, segons l’acord del govern amb BComú anunciat just abans del ple, es rebutjarà qualsevol nova terminal de creuers que plantegi el Port. “Estem fent polítiques coherents”, ha afegit.
Valls ha retret a Sanz “la discrepància gestual” i ha assegurat que l’acord al qual han arribat és “una ratificació de l’acord inicial” i una “rectificació” dels acords signats el 2018 amb el Port de Barcelona quan Colau era alcaldessa. “Si no confonem relat i realitat descobrim que estem d’acord”, ha dit queixant-se del discurs “esgotador” dels Comuns que vincula el PSC amb “les elits”.
El regidor d’ERC Jordi Castellana ha lamentat el “postureig” de BComú sobre les terminals de creuers. “No hi ha cap acord de fons”, ha dit Castellana, que ha apuntat que el pacte al qual ha apuntat BComú “ja estava definit” amb anterioritat. A més, Castellana ha remarcat que els republicans es mouen “per l’impacte de les mesures” i no pel “postureig” i ha argumentat el vot a favor de les ordenances perquè no augmenten la pressió fiscal sobre els ciutadans, sinó sobre “les activitats més lucratives”, com el turisme. El tinent Jordi Valls ha valorat la “predisposició al diàleg i els acords” dels republicans i s’ha mostrat convençut que les seves al·legacions “enriqueixen” la proposta del govern.
<strong>TriasxBCN, PP i Vox, en contra</strong>
El regidor de TriasxBCN Damià Calvet ha lamentat que el govern municipal no hagi acceptat les seves al·legacions per “reduir la pressió fiscal” a la ciutat i fer que “la bona salut financera de l’Ajuntament no sigui a costa de la gent i les empreses”. “No són les ordenances que necessita Barcelona”, ha remarcat Calvet, que ha dit que les ordenances fiscals tampoc són bones per afrontar els reptes de futur de la ciutat.
La regidora del PP Àngels Esteller ha criticat que les ordenances fiscals “consoliden Barcelona com la ciutat més cara d’Espanya” i ha definit la ciutat com un “infern fiscal” que perjudica el poder adquisitiu de les famílies, així com el sector turístic, el “motor econòmic” de la ciutat. Esteller ha lamentat que les ordenances fiscals “tornen a criminalitzar el turisme” i “castiguen” els ciutadans.
Finalment, el regidor de Vox Gonzalo de Oro-Pulido ha assenyalat que les ordenances fiscals “espremen” els barcelonins i que s’estan “repetint els errors del passat”. “No tractin els turistes com si venir a Barcelona fos un càstig”, ha afegit.
<strong>Pressió fiscal al turisme i taxa de residus</strong>
Una de les propostes per l’any vinent és l’aplicació d’un tipus diferenciat d’IBI als establiments hotelers amb major valor cadastral. El govern plantejava apujar el tipus diferenciat de l’IBI del l’1% a l’1,08% i finalment queda el topall fixat en l’1,17%, una mesura a mig camí del que demanava BComú, que volia arribar a l’1,3%. La mesura afecta a 233 béns immobles d’oci i hostaleria, dels quals 208 són hotels.
A banda, el govern també proposa modificar a l’alça el tipus de l’IBI que afecta els Béns Immobles de Característiques Especials (BICES), ubicats bàsicament al Port de Barcelona pel pes que tenen en l’activitat turística. En conjunt, s’aplicarà a 130 immobles que es troben dins l’epígraf de BICES, que reuneix a béns com els ports comercials o les terminals de creuers. Es proposa un increment progressiu en 3 anys per passar del 0,80%, que és el tipus vigent, al màxim permès de l’1,30% el 2027.
També s’aplicaran canvis que afectaran els autocars turístics. Es crea una nova taxa que s’afegeix a la taxa d’ocupació de l’espai públic. En conjunt, i de mitjana, es preveu que els autocars turístics passin de pagar uns 20 euros diaris a uns 80 euros.
A més a més, arran d’una iniciativa d’ERC, ja es va acordar impulsar els canvis legals necessaris per apujar el topall del recàrrec municipal de la taxa turística per tal passi dels 4 euros als 8 euros per pernoctar a la ciutat.
Finalment, també a proposta d’ERC, s’ha acceptat que l’adaptació de la taxa de residus municipal al nou marc legal es faci en quatre anys, en lloc de tres com preveia el govern. L’any 2025 la proposta queda com s’havia previst, és a dir les tarifes més habituals, que representen el 72,7% de les llars, tindran l’any vinent un increment d’entre 5 i 10 euros en la factura anual, en funció de la categoria de comptador. A més, s’incrementa fins a un 50% la bonificació de la taxa al veïnat que té sistema de recollida porta a porta, en el primer any i d’un 20% els tres anys següents.
