ACN Barcelona – L’escriptora Irene Solà ha guanyat el Premi Lletra d’Or 2024 amb la novel·la ‘Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres’, publicada per Anagrama. Així ho han decidit el jurat del guardó format per Borja Bagunyà, Míriam Cano, Manel Capdevila Coral, Andreu Gomila, Àngels Gregori, Llucia Ramis i Pau Sif. La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior. L’expressió material del guardó és una phi grega d’orfebreria, símbol de l’equilibri clàssic, obra del joier Manel Capdevila. L’autora ja va guanyar el Premi Finestres de Narrativa en català per aquesta mateixa novel·la.
Després de rebre el guardó, Irene Solà ha explicat que ‘Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres’ va ser un repte per a ella com ho és escriure un llibre, un repte “que vol dir un procés d’investigació que té molt en compte la curiositat, els interessos i tot el que es pot aprendre mentre investigues, reflexiones i escrius”. Ha indicat que va ser “un gaudi espectacular” i en un moment el va acabar i es va acomiadar dels personatges i dels llocs.
L’escriptora ha ressaltat que després d’acabar-lo al llibre li van “créixer quatre potes i una cua” i es va posar a caminar i a fer el seu camí: “Em fa feliç que en aquest camí que va fent es trobi aquí i hagi rebut la Lletra d’Or, que és un premi que han rebut obres i autors que admiro molt”.
‘Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres’ (Anagrama) és un relat familiar farcit d’elements del folklore i la mitologia, escrit amb l’estil personal de l’autora del gran èxit ‘Canto jo i la muntanya balla’ (2019). La nova novel·la està protagonitzada sobretot per dones de diverses generacions d’una família establerta en un mas de les Guilleries.
La novel·la de Solà transcorre al llarg d’un dia al mas Clavell, una casa amagada “entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, maquis, fantasmes i dimonis”. El relat, o relats, es mouen entre l’esdevenir del dia en present i els segles de records de les mares, filles i netes que habiten el mas. I tot plegat, combinat amb la intervenció d’éssers fantasmals o mítics, i del mateix diable, amb un paper cabdal a la novel·la.
<strong>Trajectòria</strong>
Irene Solà (Malla, 1990) és autora de ‘Canto jo i la muntanya balla’ (Premi Llibres Anagrama de Novel·la), que ha estat traduïda al castellà (Anagrama, 2019), l’anglès, el 2 francès, l’alemany i l’italià, entre més d’una vintena de llengües, i ha estat guardonada amb l’European Union Prize for Literature i els premis Maria Àngels Anglada, Punt de Llibre de Núvol i Cálamo Otra Mirada. El seu poemari ‘Bèstia’ (Premi de Poesia Amadeu Oller; Galerada, 2012) ha estat publicat en edició bilingüe castellà-català per La Bella Varsovia i també ha estat traduït a l’anglès i l’italià. La seva primera novel·la, ‘Els dics’ (L’Altra Editorial, 2018), publicada en castellà a Anagrama amb el títol ‘Los diques’, va guanyar el Premi Documenta 2017.
