ACN Barcelona – Barcelona ha donat el tret de sortida aquest dilluns a la reunió anual de directors de l’Institut Cervantes, que la ciutat acull per primer cop i que s’allargarà fins dijous. L’alcalde Jaume Collboni ha destacat en roda de premsa que la trobada permet a la ciutat consolidar-se com a “capital editorial” iberoamericana i “cultural” d’Espanya i europea. El director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, ha celebrat que la reunió d’aquest any es pugui fer a Barcelona. El batlle ha aprofitat l’ocasió per anunciar que s’instaurarà una beca de 6.000 euros per a la recerca universitària relacionada amb Cervantes, Barcelona i Catalunya. A més, ha anunciat que Barcelona serà la seu el 2025 de la trobada de la xarxa de ciutats cervantines.
L’alcalde Jaume Collboni ha presentat aquest matí la reunió anual de directors de l’Institut Cervantes, acompanyat del director de l’organisme, Luis García Montero. En una roda de premsa prèvia a l’acte inaugural de la trobada, que comença avui i acaba aquest dijous, Collboni i García Montero han ressaltat que aquest any la reunió se centra “en el multilingüisme i la promoció de les cultures hispàniques”.
Enguany, la trobada inclou taules rodones i conferències sobre “el multilingüisme, les llengües originàries, els instituts culturals europeus, la presentació de la xarxa de ciutats cervantines o la difusió de les cultures hispàniques al món”. La reunió de directors aglutina alts càrrecs de la institució en l’àmbit estatal però també representants del mateix a l’exterior, per a valorar la feina feta i definir futures línies de treball.
La reunió anual arriba després de la firma d’un acord de col·laboració entre les dues institucions, que consisteix a desenvolupar activitats i projectes conjunts per a “mostrar la riquesa i diversitat cultural de Barcelona” a les seus i centres de l’institut Cervantes a l’exterior, a banda que la ciutat comtal sigui la seu de la reunió anual.
La proposta de fer-se a la capital catalana ha sortit de l’Institut. El seu director ha explicat que li semblava “estrany” que mai s’hagués fet la reunió anual a Barcelona o Catalunya, i que arran d’això va “contactar” amb l’Ajuntament de Barcelona per fer-ho així. Tant ell com Collboni han celebrat el “retrobament” de la ciutat amb l’Institut Cervantes. “Esperem que sigui tot un èxit i que puguem continuar col·laborant durant molts anys”, ha afirmat l’alcalde.
<strong>Aposta municipal per la figura de Cervantes</strong>
Aprofitant la trobada d’aquesta setmana, Collboni ha anunciat que Barcelona acollirà el 18 i 19 de març del 2025 la trobada de la xarxa de ciutats cervantines. Alhora, també ha donat a conèixer que s’instaurarà un premi Cervantes dotat amb 6.000 euros per a la investigació relacionada amb l’escriptor i Barcelona. Segons ha dit, podran optar-hi estudiants universitaris, investigadors i docents.
Finalment, ha anunciat que l’Ajuntament ha obtingut del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) l’escultura del personatge El Quixot, elaborada per Juli González. Així, l’escultura obra del “poeta de ferro” se situarà a l’Ajuntament. Collboni ha definit González com “un revolucionari de l’escultura”.
<strong>Quatre dies de treball</strong>
Barcelona ha donat el tret de sortida a la reunió de directors de l’Institut Cervantes amb un acte d’inauguració al Saló de Cent del consistori en la qual hi ha participat, a més de Collboni i García Montero, el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, entre altres.
La reunió anual de directors s’encarrega de la difusió i promoció del castellà, les cultures hispàniques i les llengües cooficials d’Espanya. La trobada congregarà més de 80 responsables de l’Institut Cervantes, entre l’equip directiu a Espanya i el provinent centres a l’exterior.
De l’agenda d’aquests quatre dies de treball, destaca la participació de la reina Letícia, que presidirà dimarts una sessió de treball amb els directors sobre el plurilingüisme.
De fet, Luis García Montero ha apuntat que els semblava “important” que a Barcelona es convoquessin sessions de treball al voltant del plurilingüisme i l’ha vinculat amb la “riquesa democràtica” que representa.
També ha posat èmfasi en la importància de treballar a favor no només del castellà sinó també del català, el gallec i l’euskera. Al seu torn, Collboni ha assenyalat la “sensibilitat” de l’actual director de l’Institut amb la diversitat lingüística.<br />
A la sessió de treball de dimarts hi assistiran també la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, i el cap de l’oposició en funcions, Salvador Illa.
Dijous es presentaran les conclusions de la trobada anual, amb la presència del ministre d’Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares i el de Cultura, Ernest Urtasun. El regidor de cultura de l’Ajuntament, Xavier Marcé, també hi assistirà.
<strong>Reclam de més inversió</strong>
Pel que fa a la inversió rebuda per part de l’Estat, el director de l’Institut Cervantes ha manifestat que “la cultura mai ha rebut massa finançament” i ha demanat “una mica més de pressupost”. Unes afirmacions que contrasten, tal com ha comentat, amb “la forta crisi que van patir entre 2012 i 2013”, tot i que els darrers anys han passat “dels 50 als 80 milions” que l’Estat els destina. També ha denunciat que més d’un 40% de la despesa, “d’uns 170 milions l’any”, l’ha de pagar l’Institut.
