L’opositor rus Alexei Navalni ha mort a la presó, segons les autoritats russes aquest divendres. L’agència russa Interfax afirma que els serveis penitenciaris han comunicat que Navalni va «perdre el coneixement» després de fer «un passeig» i quan van arribar l’ambulància els metges van confirmar la seva mort. Encara s’estarien establint les causes de la mort, diuen. Navalni, de 47 anys, va patir un intent d’enverinament i estava empresonat en una presó de Sibèria per «extremisme». Va rebre el premi Sàkharov del Parlament Europeu el 2021.
En un missatge a X, la portaveu de Navalni, Kira Yarmysh, ha dit que no té confirmació de la mort de l’opositor i que el seu advocat està anant cap a la presó per intentar aclarir els fets.
A finals del 2023, l’entorn de Navalni el va localitzar en una colònia penal a Sibèria. En concret, a la IK-3 a Kharp ‘Polar Wolf’, al districte autònom de Yamalo-Nenets, una de les regions més remotes i al nord de Rússia. La seva portaveu Kira Yarmysh havia denunciat la intenció del règim rus d’aïllar-lo «sobretot abans de les eleccions» presidencials del març.
El trasllat a Sibèria va sumar una nova fita en el periple vital del líder polític contrari a Putin, que l’any 2020 va ser enverinat -també a Sibèria- amb el què laboratoris estrangers van qualificar posteriorment d’agent nerviós. Navalni va ser tractat mèdicament a l’estranger, i en tornar a Rússia, el 2021, va ser enviat a la presó.
Opositor a Putin
Advocat i activista anticorrupció, Navalni va començar a emergir en la política russa el 2008 escrivint en un bloc sobre presumptes casos de corrupció fins que va saltar a primera línia com a opositor al règim de Vladímir Putin en les protestes posterior a les eleccions russes del 2011. A partir de llavors, va patir múltiples detencions.
Exmembre del partit liberal Yábloko, Navalni es va intentar presentar a les eleccions presidencials del 2018 amb el partit Rússia del Futur, però li van prohibir. Al cap de dos anys, Navalni va caure malalt durant un viatge a Sibèria i va ser traslladat a Berlín, on va estar en un coma induït durant dies. Les autoritats alemanyes van fer una investigació i van concloure que havia estat enverinat amb Novichok, un agent nerviós.
Malgrat l’amenaça d’una ordre de detenció, Nalvalni va tornar a Rússia el gener del 2021 i va ser immediatament detingut a l’aeroport. Va mantenir una vaga de fam durant 23 dies a la presó i finalment va ser condemnat a 19 anys de presó per «extremisme». Una pena que se sumava a la condemna d’onze anys per frau.
Tant la Unió Europea com els Estats Units van denunciar reiteradament la situació de l’opositor i, fins i tot, havien aplicat represàlies a Rússia pel seu cas. El Parlament Europeu va reconèixer «la lluita pels drets humans» de Navalni amb el premi Sàkharov 2021 a la llibertat de consciència.
Ara bé, Navalni també ha estat una figura polèmica. El 2021 Amnistia Internacional va decidir deixar de titllar-lo de «presoner de consciència» després de comprovar que alguns dels seus comentaris en el passat «incitaven a la discriminació, la violència o l’hostilitat».
