L’escrit de Fiscalia indica que els tres acusats, ‘abusant del càrrec’ que tenien en la direcció de l’empresa pública, van augmentar ‘de forma injustificada’ les retribucions econòmiques que tenien ells així com altres membres del Comitè de Direcció, i que sortia dels fons públics. El fiscal considera que tots els implicats, els acusats més els exdirectius afectats per la responsabilitat civil, van percebre diners menys Albert Vilalta, ja que va cessar com a president de FGC l’any 1991 però ‘va participar en la concepció’ del pla ja que va subscriure un acord ocupant aquest càrrec.
Segons el fiscal, els tres acusats van subscriure al 1991 un pla de pensions amb la companyia d’assegurances Winterthur i van anar fent aportacions fins l’any 2000 per valor d’uns 2.718.036 euros. Quan aquest fons va ser liquidat Roig i Herce així com tretze exdirectius més van cobrar diverses quantitats ‘en detriment del patrimoni i compte de FGC’. Pel fiscal Vilalta va subscriure l’acord tot i saber que era ‘il·legal’ i sabent que es farien aportacions per part de l’empresa de diner públic.
Per això, el fiscal considera que aquest acord amb la companyia d’assegurances, així com altres similars, i els cobraments dels exdirectius implicats contravenia ‘la normativa pressupostària de retribucions del personal en les empreses públiques’ ja que ‘es va fer sense els preceptius informes i autoritzacions’ corresponents. A més, es van fer sense tenir el permís del Consell d’Administració de l’empresa que és l’organisme competent per autoritzar aquest tipus de contracte.
Pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació, la Fiscalia demana sis anys de presó i nou més d’inhabilitació per càrrec públic per Roig i Herce, mentre que Vilalta s’enfronta a quatre anys i deu mesos de presó i els nou d’inhabilitació. A més, tots tres hauran de tornar 2.718.035 euros a FGC i Enric Roig 39.306 euros més d’altres diners que hauria obtingut. La Fiscalia també reclama que els tretze exdirectius tornin uns 1.873.780 euros que van aconseguir de diner públic, tot i que només fa responsables penalment als tres excàrrecs que van contractar aquest fons complementari de les pensions de la Seguretat Social i que van cobrar al 2000 quan ho van liquidar o abans si un directiu cessava en el càrrec.
Albert Vilalta va ser president de FGC fins al juliol del 1991, mentre que Enric Roig va ser director fins a setembre del 1993 i president fins febrer del 1999 quan va ser president Antoni Herce fins a desembre del 2000. Abans aquest acusat havia ocupat altres càrrecs dins d’aquesta empresa pública. Pel fiscal la participació dels processats es confirma per les clàusules pactades per contractar el fons, les aportacions fetes amb diner públic i quan es va liquidar al 2000.
L’escrit del fiscal indica que al 1991 Vilalta i Roig per aconseguir ‘improcedents retribucions’ van subscriure un document on es comprometien a constituir un fons de previsió pels directius de l’empresa pública. Cada any FGC aportava diners a aquest fons de pensió, i la retribució que obtindrien seria la diferència entre el 80% del darrer salari cobrat i la pensió estimada de la Seguretat Social, tenint en compte l’antiguitat del directiu. A més, també s’indicava que en el moment de jubilar-se el directiu tenia dret a percebre una pensió vitalícia, tot i que es podria cobrar quan es deixava l’empresa si no hi havia un acomiadament.
A banda d’aquest fons, Enric Roig va signar contractes individuals amb dotze directius simulant un fons de previsió per complementar les pensions de la Seguretat Social però permetent accedir als diners si es deixava l’empresa. Entre 1993 i 1994 Roig i Herce van redissenyar aquests contractes ja que com FGC era una empresa pública es podia caure en una incompatibilitat per tenir dos pensions públiques (aquesta i la de la Seguretat Social). Per això amb els directius que quedaven a l’empresa es va substituir el contracte de ‘pensions’ per un altre de ‘dedicació i permanència’, i en els següents anys es van anar incorporant altres en aquestes noves condicions.
El fiscal destaca que aquests contractes suposen una ‘flagrant vulneració’ de les normes pressupostàries de la Generalitat, governada per CiU, sobre retribucions als treballadors de les empreses públiques, i vulnerant les competències sobre contractació i direcció de FGC, ja que no es va tenir en compte al Consell d’Administració.
A banda d’aquests fets, el fiscal considera que Enric Roig, quan era president de FGC entre els anys 1993 i 1999, va apoderar-se d’uns 39.305 euros en concepte de dietes, ja que cobrava aquestes quantitats sense que la normativa ho permetés. L’escrit indica que tres o quatre cops al mes va tramitar i cobrar dietes, arribant a les 126 per imports de 50.000 i 60.000 cadascuna, amb conceptes com reunions amb els directius de FGC, amb el conseller, amb empreses i rodes de premsa o actes protocol·laris.
