Benet va néixer el 14 d’abril del 1920 a Cervera (la Segarra) i va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1945, especialitzant-se posteriorment en la defensa com a advocat dels represaliats franquistes. Durant la Guerra Civil va formar part del bàndol republicà. Durant els primers anys de la dictadura franquista, Benet es va destacar com un dels màxims exponents de la lluita en favor de la democràcia i el catalanisme fundant el 1944 el Front Universitari de Catalunya mentre estava estudiant a la universitat, sent un dels promotors de la revista Serra d’Or i participant també en diversos actes de la resistència antifranquista, com l’acte de fundació de l’Assamblea de Catalunya el 1971.
El seu activisme social de seguida va anar acompanyat per una destacada activitat política, a la qual es va dedicar plenament a partir de l’any 1977 quan va ser escollit en les eleccions generals senador per l’Entesa dels Catalans, càrrec que va revalidar el 1979. L’any següent va encapçalar la llista del PSUC a les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya on va ser diputat fins el 1984, any en que va accedir a dirigir el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, càrrec que va ocupar fins l’any 2000.
Paral·lelament a l’advocat i el polític, Benet va destacar també com a literat i historiador especialitzant-se en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX. Va publicar obres destacades com ‘Maragall i la Setmana Tràgica’ (1968), que va rebre el premi Lletra d’Or; ‘Catalunya sota el règim franquista’ (1973), ‘Exili i mort del president Companys’ (1990), ‘Carles Rahola, afusellat’ (1999) o ‘Escrits en defensa pròpia’ i ‘Domènec Latorre, afusellat per catalanista’ (2003), publicades més recentment.
També ha escrit obres en col·laboració, com ara Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progresista (1854-1856), amb Casimir Martí, i ha publicat nombrosos pròlegs, articles i assaigs. La Biblioteca Abat Oliva, dins les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, li va dedicar el número 100: Miscel·lània d’Homenatge a Josep Benet (1991). La seva trajectòria com a escriptor i editor ha estat guardonada amb el Premi Joan Maragall per l’Institut d’Estudis Catalans el 1961; el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1996; mentre que el 2000, Benet va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2000, Benet i la seva dona, Florència Ventura, van cedir a la Generalitat de Catalunya el seu fons bibliogràfic i documental amb prop de 8.000 volums, així com la producció intel·lectual de Benet. Properament es publicarà el primer volum de la seva obra bibliogràfica que sota el títol ‘Anys d’esperança i aprenentatge, 1929-1939. Material per a unes memòries’ va rebre el novembre de l’any passat el premi Fundació Trias Fargas d’assaig atorgada pel Grup 62. Un primer volum de les seves memòries que segons el jurat del premi aconsegueix ‘fer confluir l’home i el literat’ mostrant les claus de la personalitat de Benet en un esforç d’introspecció del propi autor per explicar perquè ha estat l’home que ha estat.
