L’Anoia és una de les comarques catalanes més afectades pels macroprojectes d’energies renovables: hi ha més de 430 hectàrees destinades a camps fotovoltaics en tramitació i un parc eòlic amb 7 molins, que se suma als 105 aerogeneradors que ja hi ha en servei. Sant Pere Sallavinera, Jorba, Bellprat, Pujalt, Òdena o Veciana són alguns dels municipis de la comarca de l’Anoia afectats per macroprojectes d’energies renovables. Amb l’objectiu d’explicar l’abast de tots els projectes que hi ha sobre la taula i els possibles impactes que podrien tenir al territori, l’associació Preservem l’Anoia ha organitzat una exposició a la Biblioteca Central d’Igualada. «L’objectiu és intentar transmetre com afectarien aquests macroprojectes si s’acaben implantant i també qüestionar el model actual d’energies renovables amb grans centrals al darrere», explica a l’ACN un dels integrants del moviment, Jordi Serravinyals.
«Està clar que si es fan tots aquests projectes tal i com estan ideats tindran un impacte ambiental i visual molt important i passarem a industrialitzar el camp», ha lamentat Serravinyals. En aquest sentit, ha apuntat que «en comptes de tenir camps de cereals, d’ametllers o olivereres, passarem a veure camps de plaques fotovoltaiques i molins gegants de 200 metres». Aquest activista explica que les grans empreses busquen «zones rurals on el sòl agrícola normalment és de secà i són més econòmics».
Des de Preservem l’Anoia recorden que a la comarca hi ha un model amb «petits productors i cases rurals que generen moltes activitats econòmiques». Si s’implanten aquests macroprojectes, lamenten, «potser se’n ressentiran». A més, Serravinyals recorda que els veïns que han escollit viure en aquestes zones rurals ho han fet per «gaudir» de la natura: «No tenim ganes de sortir de casa i veure cables per tot arreu i parcs fotovoltaics i molins que fan soroll».
L’exposició posa sobre la taula un nou model energètic que es basi en la «producció distribuïda i no centralitzada». Entre d’altres, aposten per produir l’energia a prop d’on es produeixi, amb «plantes petites i repartides» pel territori; implantar els parcs fotovoltaics en cobertes d’edificis, zones industrials i llunys de masies i nuclis habitats; o generar comunitats energètiques que controlin la producció i la xarxa.
Una altra de les activistes de la plataforma, Imma Solé, critica les «presses» amb què es volen aprovar tots aquests projectes. «Estem disposats a vendre’ns a qualsevol preu?», es pregunta. Demanen que les administracions tinguin més en compte la veu del territori i també reclamen als ajuntaments que siguin més proactius oposant-se als projectes i modificant normatives.
