ACN Barcelona – Els nous eixos verds de l’Eixample recuperaran llambordes i vies de tramvia antigues aparegudes en el transcurs de les obres i les integraran de manera accessible per preservar la memòria històrica de l’àmbit i promoure la sostenibilitat i el reciclatge de materials. La mesura permetrà recordar com era la Barcelona del passat, conservar el patrimoni i aprofitar els materials existents en un context d’emergència climàtica. S’han trobat aquests elements durant els treballs de transformació dels carrers de Consell de Cent, Girona, Borrell i Rocafort en el marc del pla Superilla Barcelona. S’han localitzat majoritàriament als dos primers carrers. Per poder-los mantenir es faran tasques d’adaptació.
El pla Superilla Barcelona vol recuperar l’esperit de la Barcelona de principis de segle passat, quan l’espai estava protagonitzat pels vianants i la mobilitat estava organitzada al voltant dels tramvies i no dels cotxes. Davant d’aquestes troballes, l’Ajuntament va començar a estudiar una manera d’incorporar-les que garantís el pas de totes les persones per damunt de les llambordes i les vies. La condició necessària i essencial era que el paviment resultant fos regular, segur i sense juntes obertes que no suposés cap dificultat ni perill a l’hora de caminar-hi.
Les últimes setmanes s’han fet diverses proves sobre el terreny per testejar els procediments disponibles amb la instal·lació d’algunes llambordes ja tractades, i s’han fet visites in situ amb veïns, comerciants, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i les entitats que en formen part per poder consensuar una solució satisfactòria.
Així doncs, les llambordes es portaran a un taller especialitzat per tallar-les i deixar-les completament llises, i després s’hi aplicarà una tècnica de flamejat per fer que no rellisquin. S’instal·laran en alguns trams de l’eix verd de Girona –entre Gran Via i Diputació, entre València i Mallorca i a tots els xamfrans– i a la plaça d’Enric Granados, i es col·locaran amb junta estreta per assegurar en tot moment l’accessibilitat. En total, se’n mantindrà 6.000 m2. És un model molt similar al que es va aplicar a l’entorn del Born Centre de Cultura i Memòria.
Quant a les vies, n’han aparegut al tram de l’eix de Girona entre Gran Via i Diputació, al de Consell de Cent entre Aribau i Muntaner i a altres petits trams a algun xamfrà. Per les condicions topogràfiques de les vies trobades, les més idònies per conservar són un tram d’uns 45 metres de Girona entre Diputació i la Gran Via. Aquest àmbit es pavimentarà amb llambordes llises recuperades i inclourà les vies enrasades en el mateix nivell per no generar ressalts, de manera que hi haurà un doble record històric. S’aplicarà un tractament antilliscant a la via i es reomplirà la ranura existent amb resina per garantir que la superfície sigui llisa.
La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, ha constatat que aquesta actuació és una “manera de connectar amb el patrimoni de la ciutat i recuperar la història”, però també de de “reaprofitar” materials en un context d’emergència climàtica i manca de subministraments. En aquest sentit, ha assegurat que el tractament de les llambordes i de les vies de moment no està sent més car que la compra de nous materials.
Es té constància que el 1914 el 43% del paviment de l’Eixample ja és de llamborda. Les llambordes antigues que ara es reciclaran en els nous eixos verds correspondrien a aquesta època de principis del segle XX i van ser-hi fins als anys 60, quan es va asfaltar els carrers.
Barcelona va tenir tramvia per primera vegada el 1872, quan es va inaugurar la primera línia entre el Pla de la Boqueria i Josepets (plaça Lesseps). Als anys 20, les línies del tramvia van arribar al màxim històric de 220 km de longitud. Les primeres vies de tramvia que es van instal·lar al carrer de Girona pertanyen a l’itinerari de la ronda de la Universitat fins a Sant Joan d’Horta, recorregut que va ser vigent des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Es tracta d’una via estreta d’un metre d’amplada sobre llamborda, i les que s’han descobert ara s’atribuirien a aquesta època. Amb la irrupció massiva del vehicle privat, als anys 1960 i 1970, s’asfalta la ciutat, i les línies del tramvia conviuen amb l’asfalt fins al 1971, quan tanquen totes les línies existents menys el Tramvia Blau.
