El 47% dels procediments de justícia restaurativa el 2021 van acabar amb un acord satisfactori per a les dues parts. Així, dels 2.090 expedients finalitzats, un total de 990 van acabar en un procés restauratiu exitós, tant per a les persones denunciades com per a les seves víctimes. L’any passat, un total de 4.702 persones van acabar un procés de justícia restaurativa a Catalunya: 2.049 eren part denunciada o victimaris i 2.653 eren víctimes. D’aquests darreres, un 53% eren homes, la gran majoria d’entre 18 i 60 anys. Els victimaris també van ser homes en un 68% d’entre 20 i 50 anys.
Pel que fa a la vinculació entre les parts implicades, en un 48% tenien relació en l’àmbit social, un 14% en l’àmbit familiar, un 11% en l’àmbit personal, mentre que un 25% no tenia cap mena de relació. La durada d’un procediment de justícia restaurativa se situa en 54 dies de mitjana.
En un procés restauratiu es pot arribar a més d’un acord. Així, aquests poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d’una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajudar a restaurar relacions socials entre les parts).
Per iniciar un procés poden sol·licitar-ho tant els òrgans judicials com les parts implicades en el conflicte o els seus advocats. Aquestes poden fer-ho en qualsevol moment del procediment penal.
La justícia restaurativa és un procediment que pot ser complementari o alternatiu al procediment tradicional, si bé no són viables quan puguin comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi hagi perill de causar nous perjudicis materials o morals. Tampoc en els casos de violència de gènere quan el procediment es troba en fase d’instrucció.
