ACN Barcelona – La directora de cinema Claudia Pinto roda el film ‘Aquí, ahora’ protagonitzat per Carme Elias. Una pel·lícula que vol oferir “un testimoni generós, valent, vitalista i sense solemnitat, que no pretén fer pedagogia sobre l’Alzheimer, sinó acompanyar una actriu que s’enfronta amb lucidesa a la pèrdua de la seva consciència”. La pel·lícula va néixer fa dos anys com “una forma de resistir i de lluitar contra la impotència d’un diagnòstic” contra el qual no s’hi pot fer res. Elias va fer públic el passat 19 de març que pateix la malaltia d’Alzheimer en rebre el Premi Especial del Brain Film Fest.
A la sinopsi del film s’indica que Elias amb “una gran lucidesa ens fa testimonis del seu últim viatge conscient en una pel·lícula sense talls ni acció”. Un director de teatre acompanya l’actriu en el seu darrer exercici sobre l’escenari, una directora de cinema que es resisteix a deixar-la anar i ella mateixa amb ànsies de deixar un rastre. ‘Aquí, ahora’, afegeix la productora Sin Rodeos Films, és “un pacte d’amor i d’amistat, un procés creatiu compartit i a cor obert”.
Pinto ha explicat que porten gravant imatges d’aquest film des de fa 10 anys. Primer a ‘La distancia más larga’, que narra el periple d’una dona condemnada per una malaltia i després a ‘Las consecuencias’, on van ser conscients que a Carme Elias li estava passant alguna cosa. La directora ha apuntat que l’han acompanyat en la intimitat de casa seva, però també darrere els bastidors en l’entrega del Gaudí d’Honor de l’any passat o al Brain Film Fest.
Al film també preparen amb el seu amic i director teatral Juan Carlos Corazza, un exercici d’improvisació a porta tancada al Teatre Akadèmia, en el qual Elias reviu textos de personatges que ha interpretat.
<strong>L’anunci</strong>
Elias va fer públic el passat 19 de març que pateix la malaltia d’Alzheimer en rebre el Premi Especial del Brain Film Fest al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Elias va aprofitar el discurs d’agraïment per explicar la seva situació i com va impactar en la seva carrera: “No podia continuar una escena; no podia parlar; el cor i el cos es rebel·laven”. “De cop i volta, tot s’atura i saps que et dirigeixes cap al no-res i comença una agonia”, va afegir.
