El president del PPC, Alejandro Fernández, ha hagut de donar lliçons de feminisme, caient precisament en el que els col·lectius feministes demanen no fer: envair un discurs que no li pertoca en comptes d’escoltar. A més, per dir autèntiques bajanades i reivindicar un feminisme «en positiu» que fugi del «ressentiment» cap als homes.
Fernández ha continuat amb el mansplaining —les explicacions condescendents i paternalistes des d’una mirada masculina— per assegurar que hi ha «dues maneres d’enfocar» el feminisme: els defensors de la construcció «en positiu cap a la igualtat real entre homes i dones» i els que creuen que «destruint cap a la divisió i el conflicte és la manera d’avançar». «És evident que el PPC decideix la primera: construir en positiu», ha subratllat.
El dirigent popular ha criticat postulats feministes d’esquerres i ha fet befa del vocabulari d’alguns líders de Podemos. «L’enfrontament i l’exabrupte no redueixen la bretxa salarial», ha advertit, de la mateixa manera que «el crit, l’insult i el ressentiment no portaran més oportunitats laborals». No sigui que el feminisme sigui incòmode per un partit obertament masclista.
Per això ha reivindicat «l’exemple» de les dones d’èxit i ha posat com a exemple les militants del PP que han ocupat destacats càrrecs polítics, com la mateixa Llanos de Luna, l’expresidenta del Congrés Ana Pastor i l’actual presidenta de la Comunitat de Madrid, el «remolí» Isabel Díaz Ayuso. «Al nostre partit no li poden donar lliçons», ha conclòs, deixant ben clar que, a parer seu, ell sí que té potestat per donar lliçons de feminisme.
