I de cop, Marta Rovira. La il·luminació baixa, la gent calla i apareix la secretària general d’ERC en dues pantalles. És a l’exili, però això no ha evitat que l’escoltin milers de catalans des d’un ‘Sant Jordi Club’ ple a vessar. Fa la intervenció més personal de l’acte: explica com va conèixer l’Oriol Junqueras i com de llunyana semblava aleshores la seva situació actual. Les lluites que han viscut junts, des d’aquells comicis europeus de 2009 fins que ERC els va tornar a unir el 2011, aquest cop a casa. I insisteix en que segueix aquí, “resistint per defensar la República catalana” com l’opció política de la “dignitat i la justícia”. “Tornaria a fer exactament el mateix”, etziba per afegir que tot i que sabien que l’1-O els sortiria car, “vam seguir fins al final” per “la gent que també havia defensat la causa”. Un compromís -que Rovira ha volgut “refermar” amb el partit, però sobretot amb Junqueras- pel país que “segueix intacte” i pel qual “ens neguem que els teus pensaments polítics quedin tancats en una cel·la”.
També han sortit a l’escenari altres cares conegudes del partit. El president del Parlament, Roger Torrent, ha assegurat que cada dia que passa Junqueras a la presó es fa “més fort i més conscient que ha de treballar per la llibertat i el benestar dels catalans”. El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha apel·lat a la “bandera de la fraternitat republicana” de cara a la “victòria política” i ha reivindicat Junqueras -“cada dia més gran políticament”- com a peça imprescindible per assolir la República catalana. Pocs dies abans que el líder republicà sigui traslladat a Madrid per ser jutjat, Aragonès ha fet una crida a mostrar als europeus l’Espanya que “posa una catifa vermella a VOX perquè segui al costat de la Fiscalia”.
I ha arribat el moment. El públic frisava per veure de quina manera seria present Oriol Junqueras a la seva conferència política. Ningú esperava que fos en forma d’holograma, però així ha estat. Només un moment, però el republicà ha estat de cos present a l’acte de Barcelona. Per ell, han parlat tres veus masculines i tres femenines; entre records constants a tots els presos i exiliats catalans. “No he fet res del que m’hagi de penedir, estic orgullós de complir el mandat democràtic d’un país”, ha dit, a través del seu text.
Durant el discurs, Junqueras ha traslladat diverses idees fonamentals per a ell com la necessitat de no abandonar el diàleg, la diversitat amb la qual ha de comptar la futura República catalana o l’europeisme del projecte que lidera. Unes han estat més aplaudides que altres, essent-ho menys les contínues referències a ampliar la base juntament amb els partidaris al dret a decidir, una clara picada d’ullet als comuns. Com sempre, el record de l’1 d’octubre (tot i les posteriors demandes a la celebració d’un referèndum com a solució al conflicte) ha emocionat els assistents -“ja res tornarà a ser com abans”-; no tant com quan s’ha referit al “llarg camí” que hi ha per endavant o a les “eines d’estat que encara no tenim”.
Ha parlat de drets, però també de “sacrificis”, “lluita” i “esforç” per aconseguir-los i ha tornat a animar la sala quan ha recordat que “és qüestió de temps que el règim del 78 acabi caient” perquè per molt que puguin empresonar les persones “les idees persisteixen”. “Qui realment té por és l’Estat, no ens aturarem fins a aconseguir-ho”, ha etzibat per afirmar que “assumim la presó com un pas més per aconseguir la llibertat” fent “més invencible” la causa també davant del món.
“Vam fer un referèndum i assumim les conseqüències amb tota la determinació, perquè no és cap delicte”, ha afegit. I ha parlat del preu de la llibertat davant uns assistents que esperen amb nerviosisme el judici que decidirà el seu futur. Junqueras els ha volgut tranquil·litzar: desmuntarà la seva farsa i posarà l’Estat davant del mirall per -encara més- que tots els ciutadans de l’Estat reaccionin a aquesta “involució democràtica”. “Venen temps decisius, mesos de lluita”, ha dit davant una audiència que està disposada a tot i aplaudeix la seva iniciativa d’enviar l’Estat al banc dels acusats amb ajuda del temps i la justícia internacional.
Per a Junqueras, Catalunya ha entrat en la darrera dècada en un “camí sense marxa enrere” que demanarà temps -cal “evitar confondre el futur desitjable amb l’immediatament factible”- i unitat per fer caure els privilegis de l’Estat. I la propera cita són les eleccions europees i municipals. Una cita electoral que demana (com tot) dels esforços conjunts “de la societat civil i les institucions”. Una cita amb les urnes en un moment de “calma tensa” que ha de servir per “impulsar el republicanisme” al món local. Especialment -ha dit- a Barcelona, davant un Ernest Maragall còmode entre els seus votants. Però Junqueras ha insistit, amb el seu text: la victòria no depèn només “d’una o dues batalles decisives, sinó de desgastar” totes les potes que sustenten aquest “Estat totalitari”. Per això, ha fet una crida a que la ciutadania recuperi la il·lusió d’abans de l’1-O.
