La culpa és de Convergència, cal derrotar Convergència

|

- Publicitat -

Com ja saben, s’ha inaugurat la temporada de calçots. Diumenges i d’altres festius on catalans de tot el Principat engoliran aquelles cebes allargades sucades amb salsa de romesco. I després es fotran una costellada, una botifarrada, o alguna altra matèria carnosa. Exacte i, amb això, les declaracions dels diumenges de costellada.
 

Comencem retrocedint al passat. Teresa Cunillera, la perfecta representant del PSC a la gestora socialista de Susana Díaz, ha posat el rellotge a… l’inici de la transició. Cunillera treu del bagul el discurs pujolista conformista de l’anar «a fer pedagogia» a Espanya. Ara els hem d’anar a convèncer que som una Nació, però sense obsessionar-nos si no ho entenen. Diu la lleidatana que som una Nació perquè tenim una cultura i una llengua pròpies, però sense caure en el discurs de la nació-Estat. Ah!
 

Publicitat

Fent un salt en el temps, però sense abandonar el pujolisme del «això no toca». Lluís Franco Rabell, que s’està reconvertint en un polemista proper a Ciutadans a les xarxes, ha piulat: «mentre l’Estat espanyol no s’avingui a dialogar, no hi ha res a fer». Diu que no hi ha res a fer i lidera un partit que s'anomena «Sí que es pot». Domènech, encara amb Convergència a la ment, afegia: «som l’espai polític del nou període històric per posar fi a l’hegemonia convergent». Bé, Convergència fa poc menys d’un any que ja no existeix i l’hegemonia convergent… deu haver llegit enquestes força antigues, perquè no en sé trobar cap d’actual que reflecteixi això.
 

>

El discurs de «la culpa és de Convergència», ja cansa. Si la imaginació arriba fins aquí, i Xavier Domènech articula una ‘nova’ proposta on el màxim propòsit és anar contra un partit que ja no existeix, més val que no s’hi posin. Els discursos que van a la contra tenen data de caducitat i, poc a poc, les enquestes ja ho van reflectint. Cal evolucionar perquè si volen fer una Iniciativa 2.0 (que no és canvi gaire substancial) o quelcom millor, acabaran tornant al discurs de Saura i Herrera.
 

Però la palma, clarament, és per Ciutadans. Inés Arrimadas obria el foc amb unes declaracions que ja fa dies que fan córrer des de La Vanguardia, el PSC o els comuns: «el més lògic seria anar a eleccions». No obstant això, la traca final ha esclatat quan Albert Rivera ha obert la boca. Després de dir que el seu partit és el «més democràtic d’Espanya», ha donat a entendre que es marquen com a objectiu batre el PP el 2019: «donarem guerra política i intel·lectual als conservadors». No s’ennueguin amb les cebes.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió