Gràcies a l’empenta de David Fernández, la Candidatura d’Unitat Popular ha anat creixent a les enquestes fins a tal punt que les darreres, inclosa la del Centre d’Estudis d’Opinió que vàrem conèixer ahir els dóna la clau de la governabilitat. El 2003 era Carod-Rovira qui aixecava aquell tros de ferro preuat com a símbol de poder influent per formar govern. Dotze anys després, amb una CiU i una ERC disputant-se l’hegemonia, però incapaces de sumar –segons sembla- juntes per primer cop en democràcia, és la CUP qui recull el testimoni metàl·lic.
A partir d’ara, les opinions de la formació alternativa, menystingudes a l’inici d’aquesta legislatura, prenen especial rellevància. Això és positiu per al país i per al procés. El camí cap a la independència esdevé més plural, i ni CiU ni ERC podran fer cap passa més sense comptar amb la formació alternativa. És per això que la taula pel full de ruta ha decidit esperar a veure què diuen les bases cupaires el 21 de març, i com es poden adaptar a les seves peticions. Un futur govern post 27S haurà de ser avalat per la CUP, i serà aquesta formació i no pas cap altra que ara es troba a l’àmbit extraparlamentari, la que exercirà a efectes pràctics de control de qualitat del procés.
Quina hauria de ser la graella dels partits de cara a les plebiscitàries del 27S? La resposta a mig any vista es fa difícil de predir. Si hi ha un escenari de llista unitària amb CiU+ERC+CUP, no hi ha res més a parlar, però l’escenari és el més improbable. Si es configura una coalició CiU+ERC, amb Artur Mas al capdavant, serà difícil que la CUP hi doni suport o en voti l'investidura, ho hauria de fer pel bé del procés però els serà la situació internament més incòmoda. La situació, de fet, seria similar a la que es va donar en el darrer govern Ibarretxe, que va necessitar convèncer l’esquerra abertzale per aconseguir majories intermitents per a avançar en el camp de la sobirania. Si hi ha una suma CDC+ERC, probablement el vent serà més favorable però és molt possible que l’escenari en el que se sentin més còmodes sigui un en el qual ERC ostenti la presidència de la Generalitat. Ara mateix, però, és molt aviat per fer càbales: hi ha unes eleccions municipals enmig i l’escenari polític pot tornar a capgirar-se. En qualsevol cas, la mala notícia serà la pèrdua carismàtica de David Fernández, la persona que ha fet possible que la CUP esdevingui decisiva.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
