Volien fer canviar de parer el president, volien una altra actitud del govern, volien fer palès la decepció que els causa dia a dia l'executiu, volien fugir de les urpes de Rússia… Però cap dels ucraïnesos que s'han maniestat a Kíev o que hi simpatitzen volien un bany de sang. Només volien apropar-se a Europa. I com ha respòs aquesta a les demandes? Amb la inhibició, és a dir, mirant cap a una altra banda, ignorant-los.
No ha estat fins que les mans del president Ianukòvitx s'han tacat de sang que les autoritats europees s'han posat a treballar en forçar un acord. Sí, d'acord, Ucraïna no és part de la Unió Europea, però hi comparteix fronteres, acords i converses. I la revolta al país implica de manera directa la Unió. El nom del moviment ciutadà ho diu tot: Euromaidan. El conflicte ucraïnès ens dóna una referència de la dubtosa capacitat de mediació dels 28.
No és la primera vegada que la UE i les múltiples veus que la representen es veuen col·lapsades a l'hora de donar resposta, o d'altra banda prefereixen el laissez-faire, el deixar fer, mentre creguin que el conflicte es pot resoldre per si sol. L'excusa “és un afer intern i no hi hem d'interferir” no és vàlida, ja que intentar acostar govern i oposició ara, 80 morts després, els delata. Ara tampoc s'hi haurien d'interposar, seguint la filosofia barrosista.
Així doncs, que s'armin de paciència aquells qui a Catalunya diuen: “Quan Mas convoqui oficialment el referèndum i Espanya ho tombi, la Unió Europea haurà de fer alguna cosa, ja no podrà dir que és un afer intern”. La realitat és, a hores d'ara, una altra, ja que encara que el president de la Generalitat signa el decret de convocatòria, l'argument d'Europa serveix de totes maneres. La UE no tindrà cap necessitat de pronunciar-se i esperarà a que es resolgui el conflicte sol, és a dir, a que Catalunya es cansi. Espanya també ho esperarà, així que com sempre, tot és a les mans dels catalans, que hauran de tensar molt més la corda. Arribar a haver de comptar morts sembla impensable, però algú estaria disposat a ocupar la plaça de Catalunya de Barcelona per forçar la situació fins al límit?
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
