Els representants de govern solen remarcar davant els mitjans de comunicació els mèrits, victòries, bones xifres i mesures efectives de l'executiu mentre amaguen les vergonyes. Per contra, l'oposició carrega contra els que ocupen el poder, els treu els draps bruts, utilitza les xifres de manera que puguin perjudicar-los i fa un retrat de la realitat de la manera més apocalíptica possible. L'entrevista de Tv3 d'aquest dimarts a Oriol Junqueras, però ha estat sens dubte la més esperançadora i positiva que un cap de l'oposició ha donat potser mai. I no perquè ha mostrat total sintonia amb l'executiu de Mas ni perquè ha maquillat els pressupostos de manera que semblin un privilegi. El que ha resultat colpidora és la determinació amb què parla de la consulta.
Sí, és una estratègia. És una estratègia que interrompi l'entrevistador quan parla de la consulta en condicional per dir que se celebrarà sí o sí. És una estratègia que ja imagini què passarà el 10 de novembre després de dir que segur que serà el dia després de la votació. És una estratègia per defugir de la temuda pregunta sobre el pla B. No interessa ara especular sobre unes eleccions plebiscitàries que feien trempar molta gent fa uns mesos però que ara pocs ciutadans veuen nítida i tant legítima com un referèndum. A més, si la classe política dóna per fet un pla B sembla que tira la tovallola, i la tensió que la societat crea per pressionar Madrid i la comunitat internacional per exercir la democràcia es desinflaria a velocitat de la llum.
Oriol Junqueras és el dirigent que s'ha mostrat en les últimes compareixences més convençut de la celebració de la consulta. A Mas li costa molt fer-ho ja que és sembla l'ase dels cops de l'Estat, CDC és una guerrilla que combat i planta cara a tots els comentaris de Madrid amb to crispat, UDC es mostra escèptica amb la consulta -i rep el mateix tracte escèptic de la societat-, i ICV i la CUP tampoc es mostren optimistes perquè es tracta de confiar en el partit català a les antípodes d'ells. L'actitud de Junqueras -en la posició ideal per fer-ho- fa creure en el miracle el 9 de novembre, i els seus arguments són d'una lògica tan marcada que fan carregar de moral els ciutadans quan l'escolten. Sí, és evident que és una estratègia, però de manera intencionada o no, la seva convicció i seguretat fa que el poble s'ho cregui i es desperti.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
