L’alcalde de Vic ja ha tornat de vacances. Vacances forçoses, moments de reflexió o voluntat de donar un missatge a la ciutadania després que les eleccions no l’hagin premiat, mantenint CiU amb els mateixos vuit regidors que abans; això, no s’acabarà de saber mai públicament. Però, ara Vila d’Abadal torna per servir a Vic, diu, igualment com va servir a la ciutat acceptant el relleu de Jacint Codina en un moment on les aigües d’Unió baixaven turbulentes a la capital osonenca.
Vila d’Abadal torna honrant els seus avantpassats, fills de la noblesa catalana, i portadors d’un dels cognoms cèlebres de la història del país. Vila d’Abadal sap que defugir el combat, com va entreveure abans d’eleccions, no és de cavallers i tot i que caldrà dominar l’esgrima dialèctica (i burocràtica) cada ple, l’escenari pot ser ideal per fer reflorir la família dins del sistema polític català. Durant aquesta legislatura, alcalde, hi haurà poc combat de cavallers, perquè la pugna amb Josep Anglada (PxC) tindrà més aparença d’abordatge barroer del corsari al vaixell de l’almirall que no de born medieval.
Això, alcalde, ho saps bé. Però, de les cendres d’una política vigatana marcada per l’auge de Plataforma i la davallada dels teus socis de govern n’has de fer reeixir una alternativa sòlida. Aquest és el gran objectiu. Dius que vols un govern de coalició, tot i que cal afavorir més veus a l’oposició. Segurament és cert, perquè queda clar que el cordó sanitari (el tots contra un) no va funcionar i la plataforma que ha tingut el líder ultradretà ha estat ideal per fer-se veure, si més no, per erigir-se com el defensor d’aquells qui creuen que, amb l’arribada de nouvinguts, perdran certs drets que han guanyat amb el temps.
A molts pobles s’ha dit que l’arribada d’immigrants no europeus ha fet disminuir les ajudes als autòctons per afavorir els nouvinguts. No és cert i, amb dades a la mà, la majoria de municipis poden afirmar com hi ha hagut poques desigualtats. Si més no, a l’entorn on ens movem. Alcalde, aquest serà el gran combat, el combat del relat, de generar un frame sòlid que emmarqui la manera com els de casa mirem els de fora, que pugui posar en evidència el discurs populista i faci inviable veure la realitat des del punt de vista amb què ho planteja PxC.
