SPORTING- BARÇA 0-1
El Barça de Guardiola surt amb tres punts del Molinón després d’un partit mediocre que li serveix per assolir el liderat i afrontar la nova aturada lliguera desde la primera posició, compartida amb el Llevant.
Mentrestant, el Grupo Godotis segueix fora de sí després dels aconteixements de la setmana passada. Sí, ha de ser dur donar-te el bany de masses amb el senila power d’encefelograma Pla, preparar-te per la setmana més gloriosa de la teva presidència i que dos ítems al costat dels quals ets més petit que el cervell del senyor que va omplir el cel de Barcelona de banderes espanyoles, Guardiola i The Economist, et posin al teu lloc.
Pel que fa al cas Guardiola, la fúria amb què Nolles, Escòries i companyia segueixen estomacant, amb tarannà de grada jove, després de les conciliadores paraules del President Laporta donen pistes de com miren de digerir les moderades, raonables i sensatíssimes paraules de Guardiola el sector hooligan d’una junta que ja ha començat a patir les primeres divisions.
Pel que fa al cas Rosell, la premsa catalana -què tenim?- ha optat per no informar, seguint la tradició de subnormalitat democràtica i exactament pels mateixos motius pels quals la Brunete mediàtica prefereix no informar sobre Florentino Pérez. Cal aquí esmentar les excepcions de Vilaweb així com l’edició digital de l’Ara, que a l’edició escrita va optar per tapar que el president del Barça ha estat acusat de gravíssimes irregularitats a una de les cinc publicacions més importants del Planeta Terra. És d’esperar que, a més de preparar demandes contra directius que han guanyat copes d’Europa, els serveis jurídics del President Rosél estiguin preparant una estratègia jurídica encaminada a protegir el bon nom del Barça, especialment si tenim en compte que la naturalesa dels interessos en joc en aquest cas duen a pensar que la cosa no es podrà arreglar amb una reunió a la Cerdanya entre les quatre llumeneres que remenen el cotarro i ens mantenen estables amb un atur del 20% i un espoli fiscal del 10% del PIB.
OSASUNA- MALLORCA- VILA-REAL- ZARAGOZA 2
Empat massiu amb indignant desperdici de gols que permet a tots els equips sumar un punt que pot valer el seu pes en or a final de temporada. Les anècdotes són el comiar de Sir Laudrup i que al Zaragoza li restaran sis punts per morós, fets ambdós que ens situen amb dos candidats al Pou a tenir molt en compte.
AT.MADRID- SEVILLA 0
Empat a res al Calderón amb els preceptius incidents, detinguts, crits contra el desaparegut Puerta i demés fets diferencials del que la premsa nacional de la nació de Madrid considera la millor afició del món.
ERREALA- ATHLETIC 1-2
L’Athletic de Bielsa respira amb la seva primera victòria aconseguida providencialment a casa d’un dels nostres filials i després de que alguna llumenera amb una intel·ligència comparable a l’honradesa del Dioni de la Franja decidís posar el matx al matí i enfonsés la facturació d’una bona colla de bars.
MÁLAGA- GETAFE 3-2
El Málaga remonta amb un golàs final de Baptista després d’una segona part impròpia de la lliga de les estrelles amb gols, ocasions, futbol ofensiu i espectacle. Els de Pellegrini segueixen empatats a punts amb el Madrid de Llourinho, mentre els madrilenys segueixen amb un inici esperançador que els té a tocar del descens.
BETIS- LLEVANT 0-1
El Llevant segueix aprofitant l’efecte Llourinho i, després de guanyar per poc a res el Betis, comparteix liderat amb el Barça, provocant l’eufòria d’un Platini que ha passat una setmana nefasta amb tots els comentaris sobre la lliga andalusa, imaginant totes les competicions UEFA plenes d’incidents, recullpilotes impresentables i demés fets diferencials de la màgia andalusa.
VALENCIA- GRANADA 1-0
Poc a res del Blavència contra el Granada en un partit que aprofitarem per desitjar una ràpida recuperació al president de la Confederaçao Brasileira de Futebol, Teixeira, que va reaccionar amb una inflamació d’intestí que el va dur a l’hospital al més pur estil pinochetista després de les revelacions sobre els seus negocis, i els dels seus socis, a The Economist.
La crònica del partit dóna més de sí, doncs l’aprofitarem per fer un breu comentari de text de l’article, brillant des del punt de vista ortogràfic, del no-mestre Pou al diari Ara, advertint a les velletes de que els bàndols són molt perillosos al Barça. Al loro, que aquí impartim doctrina: lo que li fa por al Pou es diu democràcia, i és una de les coses -juntament amb altres que mirar d’esborrar del mapa la junta neo-nuñista- que es troba en el pack Més Que Un Club que caracteritza el Barça. El debat permet que els que manen estiguin vigilats i es posin les piles, quelcom especialment important tenint en compte la premsa esportiva que mantenim amb caler públic. Així, la democràcia no és una assemblea de majares pre-cuinada, ni unes eleccions decidides en un sopar a la Cerdanya: la democràcia és que hi ha crítica, hi ha contrast i els que manen no tenen poders divins com al Qatar. No és cap cosa perillosa, i Laporta no va tenir cap problema per construïr el millor Barça de la història mentre legítimament el Pou parlava d’Uzbekistan, del Luz de Gas o de l’Olivé. El contrari d’això són les apel·lacions a la unitat, assajades amb notables i importants resultats a la inoblidable junta que va muntar l’amic Joan i que va acabar amb el Barça enfonsat social, econòmica i esportivament. Bé, les dites apel·lacions i traspassar la fina línia que separa la dignitat institucional amb què la junta laportista va passar de judicialitzar el club o amb què el propi Laporta va donar la cara amb l’Elefant, i les molt obscures maniobres impulsades des de la llotja seguint lògiques qatarís.
RACING- RAYO 1
Empat a poc del Rayo a Santander, resultat equiparable al que treurà ERC si opta per fer de crossa del duranisme com ha fet de crossa del chaconisme, amb el paper destacat del camarada botifler Ròdia. Ho veurem ben aviat, gràcies a l’oferta de coalició per les eleccions espanyatarres de la sempre generosa Solidaritat, que està disposada a treballar per la unitat independentista sense vetar botiflers infiltrats i venuts com l’esmentat camarada que va decidir vendre el seu país per canviar els seus vermuts amb patates per vermuts amb almejes.
ESPAÑOL- MADRID 0-4
Sorpresa a Cornellà, on un excel·lent Apañó va posar les coses al Madrid molt més difícils del que hom esperava. Al final, només quatre gols de desaventatge i satisfacció perica, com no podia ser d’una altra manera, pel joc desplegat contra els germans grans, que han d’estar en situació molt precària per muntar conjures i torrades per fer pinya abans d’un entrenament contra el filial.
