Oferim el segon lliurament del Premi Genolleres d’Or amb el nostre jurat en serveis mínims després de la baixa per estrés i ansietat de més de la meitat dels seus membres, aclaparats pel ritme infernal de feina originat pel creixement accelerat del nivell d’aigües fecals fins a inundar tots els racons del frenopàtic periodístic, assolint estances antigament refugi de la saviesa, la intel·ligència i els bons costums, tots ells atributs proscrits per la jihad sandronunyista.
L’estrés ha pogut amb els nostres jutges, afectats d’un abcés d’ètica professional i honradesa que els impedia d’atorgar un sol premi entre tot el tsunami d’immundicía que hauria merescut un premi col·lectiu. Però com que si creguéssim en subcampions, tercers classificats, etc, seríem de l’Apañó i en aquesta casa encara ens sobra com a mínim una neurona per ser-ho, agrairem els sacrificats esforços de tots quants clons del costat fosc i tot animant-los perquè ho tornin a intentar de cara a la setmana vinent, anunciem que el premi d’aquesta setmana és per a la dupla P.Riera/F.Correas amb l’article següent:
No se puede permitir, és motiu de cesse! Recuperant el vell hit de l’obscurantisme nunyista, la mania persecutòria, el victimisme planyívol i el seguici d’adoradors amb el pam de llengua sempre fora amatent a guarir ferides i llepar el que calgui. Amb escàndols previs al seu eventual adveniment, en Sandruscu ja es perfila com a la destil·lació perfeccionada, sofisticada i globalitzada del nostre petit Nixon d’Hostafranchs, quicir; de manera que quan miri un retrat del President Laporta, pensant en el sossi dirà: “quan et miren a tu veuen el que voldrien ser, quan em miren a mi veuen el que són”.
