Després de veure l’entrenador del Getafe, l’ex-merengue Michel, desitjant la victòria del Maligne i fent oposicions a retornar per la porta gran a can Florentino, hem vist com el Pateti s’esforçava per convertir-se –d’una vegada- en filial madridista per mèrits propis. Els del Madrid corrent com a lladres i els de l’Atlètic –entrenats per un altre merengue- fent honor al seu nom: patètics!
I la Brunete, què? Doncs narinan, narinan, narinaaaaan, que diria la Trinca. Els lectors més joves potser creuran que aquest narinan narinan deu ser una mena de duduà duduà per acompanyar la melodia. Doncs no, només es tracta de la forma verbal “anar-hi anant”, que traduït a l’idioma brunètic vindria a significar alguna cosa com ara: “ir yendo hacia allí poquito a poco”, que és com se sent en aquests moments la Brunete. Només cal canviar aquest ‘allí’ per ‘la lliga’ i ja ho tenim: “ir yendo hacia la liga poquito a poco”. Una Brunete intentant administrar el “tempo” de les intoxicacions desprès d’haver aconseguit el miraculós canvi de tendència de l’estament arbitral, amb intent inclòs de ‘acoso y derribo’ al Pep Guardiola i el nomenament del Mejuto (Rafa, no me jodas) pel Madrid-Barça, en detriment del sospitós Iturralde.
I això és el que ens toca aguantar. Ja se sap que les setmanes sense Champions són molt llargues i d’això no se n’escapa ni el Barça. Aquesta setmana, sense anar més lluny, hem vist com en Pep Guardiola recolzava un acte de payasos sin fronteras a la presentació d’un llibre solidari escrit per periodistes i prologat per el propi Pep, els beneficis del qual seran per aquesta organització no governamental. A Rival Petit desitgem que les vendes siguin tot un èxit i que els beneficis permetin que aquesta simpàtica ONG pugui millorar el tracte que la seva web -com si de la web del Vicente Ferrer es tractés- dispensa a la nostra maltractada llengua.
També hem vist con J.C. era nomenat president honorífic del Barça. Només cal veure la relació de personatges que encapçalen l’oposició a la notícia per estar convençuts de que es tracta d’una bona noticia. El mestre Popota ho resumeix de manera impecable: La melé de veus que s’han alçat contra la mesura, començant per Gaspart i Reixach i acabant amb l’enquesta d’EMD que reflexava un 75% d’oposició dels seus lectors -que segons una investigació del MIT acumulen, entre tots plegats, un Q.I. de 65- són una prova fefaent de l’encert de la mesura. No hi ha personatge que, d’una manera o altra, no hagi col•laborat a enfonsar el Barça en èpoques recents, i no hi ha personatge que, d’una manera o altra, no hagi col•laborat a engrandir el Barça en èpoques recents que hi estigui en contra.
El propi Johan hi posava la cirereta al seu article dels dilluns: Estar junto a Di Stéfano, Charlton y Beckenbauer es estar en compañía de poca gente, pero de mucha calidad.
Malgrat hi hagi alguna jornada de lliga entre setmana, el cert és que, a la Brunete, un cop eliminat el Maligne de la Champions, les setmanes se’ls hi fan llarguíssimes. Això no treu però, que no els quedi ni temps per esbrinar el que passa amb les lesions de Kaka o Benzema i dubtem molt que ens ho acabin explicant. Abans veurem com l’Audiència Nacional imputa al Mayor Oreja per les seves acusacions al Zapatero de vinculació amb banda terrorista o a la Conferència Episcopal denunciar religiosos pederastes, i perdó per la redundància.
Bé, ens veiem obligats a deixar-ho aquí, doncs just ara mateix ens arriba la notícia de la publicació del llibre del president Laporta i hem de sortir corrent cap a comprar-lo. Un somni per als meus fills és el seu títol i el llibre promet, doncs revela aspectes que desconeixíem del candidat espanyolista a la presidència del Barça. La Vanguardia, a l’article Laporta tira con bala, ens avança aquesta perla: “Jan, nos dan una comisión del 10%””, revela Laporta. El presidente añade: “Sandro volvió a insistir con la oferta del Chelsea como quien no quiere la cosa. Me recordó que si aceptábamos, nos daban diez millones para repartirnos. Aquella actitud me indignó profundamente”.
Doncs això, me’n vaig corrent cap a comprar-lo. La portada de la setmana queda deserta.
Signat: Urdin-Gorria
