MALLORCA- BARÇA 0-1
Poc a res de Més Que un Club a Son Mocs, on els de Cruyff, Laporta, Txiki i Guardiola es van sobreposar a un inici horrible amb les ja habituals aturades de Valdés i un partit tirant a dolent -49 faltes- per sumar tres nous punts en un camp difícil. Novament, el protagonisme va ser per Zlatan Ibrahimovic, que inexplicablement no fa cas de la premsa esportiva barcelonina i en comptes de retirar-se per dedicar-se al macramé segueix fent golets amb la seva temporadeta de fracassat – en porta dos menys que Cristiano havent costat la meitat, i més del doble dels que han aconseguit Benzema i Kaká plegats-.
El partit va servir per recuperar Xavi i, el que és pitjor, per perdre Iniesta de cara als quarts de final de la Champions, una notícia gairebé tan dolenta com l’enfonsament de tota opció capaç de plantar cara al sandro-nuñisme d’esperit florentinià que té totes les de guanyar a les properes eleccions. Las altres novetats van ser l’absència de Monsieur Henry -esperem que sàbiament dosificat per la Champions, no fos cas que reiteréssim l’error de fa dues temporades d’aparèixer a jugar contra el United amb un davanter de talla mundial assegut a la banqueta- i la nova suplència de Bojan, que va veure des de la banqueta com no només jugaven Pedro i Jeffren, sinó que fins i tot Dos Santos li passava al davant.
La bona notícia de la setmana ha estat el nomenament de Déu, també conegut com Johan Cruyff, com a President Honorífic del Barça. La melé de veus que s’han alçat contra la mesura, començant per Gaspart i Reixach i acabant amb l’enquesta d’EMD que reflexava un 75% d’oposició dels seus lectors -que segons una investigació del MIT acumulen, entre tots plegats, un Q.I. de 65- són una prova fefaent de l’encert de la mesura. No hi ha personatge que, d’una manera o altra, no hagi col·laborat a enfonsar el Barça en èpoques recents, i no hi ha personatge que, d’una manera o altra, no hagi col3laborat a engrandir el Barça en èpoques recents que hi estigui en contra.
XEREZ- VALLADOLID 3-0
El Xerez perllonga la seva agonia abusant d’un Valladolid que, ferm i decidit com un heroi de la División Azul disposat a alliberar l’URSS del comunisme, camina cap al Pou omplint de joia i esperança el cor dels bons catalans i del 100% dels vallissoletans, que en privat defensen que el millor és que desaparegui el seu club de merda i així poder dedicar-se a animar al Madrid i a la Conferència Episcopal, que és el que els mola de veritat.
ZARAGOZA- VALENCIA 3-0
Pallissa del Zaragoza a un Blavència que es va presentar en quadre i reservant homes per la lluita de titans de la HUEFA, on un autèntic xoc de trens -en concret, de trens made in Maleni- els espera amb el Pateti. Els aragonesos s’acosten a la permanència, fet que esperem que serveixi perquè la propera temporada poguem tornar a sentir els entranyables “Puta Barça, i puta Catalunya” de la bona gent a qui ofèn que es barregi política i esport.
ESPAÑOL- SPORTING 0-0
Empat a res a Cornellà directe al fetge dels incauts imprudents que es van acostar al camp, alguns dels quals segueixen a hores d’ara petrificats al seu seient preguntant-se per què tan dolor, quan de temps es necessita per a què l’essència d’un home canvïi o quants segons trigarien a fer fallida La Vanguardia i El Periódico si d’un dia per l’altre els retiressin els fons públics que els aportem de la nostra butxaca perquè es dediquin al noble art del periodisme-escombreria. Els pericos esdevenen, a més, líders en la categoria de mínims golejadors, fet que ha animat el seu president a començar a rumiar la possibilitat de retirar les dues porteries del camp i substituïr-les per llocs ambulants de venda d’escopinyes, musclos i sardines en escabetx, que consumiria l’afició mentre els 22 jugadors es dediquen a fer centre-campisme i faltes tàctiques.
VILA-REAL- SEVILLA 3-0
Els Germans de la Pampa escombren Er Mehó Equipo Der Mundo amb la mateixa facilitat amb què en els últims deu anys el friki Anglada s’ha fet amb el 50% del vot pepero, el 16% del vot convergent i el 16% del vot sociata a Vic, sense que les esquerres catalanes s’hagin vist afectades pel fenòmen. Plagat de baixes, amb un entrenador interí i amb Luis Aragonés dient que no als andalusos, els aficionats bètics es preparen per viure un final de temporada com fa anys que no viuen.
DEPORTIVO- GETAFE 1-3
El Getafe acusa la baixa per sanció del seu entrenador, Michel, guanyant amb contundència a A Coruña contra un Depor que també acusa la baixa per sanció del seu entrenador, Lotina. Els gallecs s’allunyen d’Europa, mentre els primers titulars d’EuroGetafe comencen a provocar intranquilitat als headquarters de la FIFA, on s’han recpetat tranquilitzants a Michel Platini.
OSASUNA- 1 EURO PEL QUE HO ENDEVINI 1-0
Poc a res d’Osasuna amb gol de cap contra un rival d’aquells que ens porten a preguntar-nos, com si fóssim un Domènech Garcia de la vida, quina lliga jugarà el Barça quan Catalunya sigui independent. Pels amants de l’estadística, va ser l’Almería de Juan Malillo el que va acabar amb set partits sense guanyar dels bascos.
MÁLAGA- TENERIFE 1-1
Aprofitem aquest partit amb un interès similar al que despertaria un debat entre els ideòlegs de la Casa Gran i els de la Causa Comuna -sempre i quan no fos a porta tancada i per mirar de trobar sortides a l’afer Pretòria- per dir que si aquests dies sentim un excés de soroll sobre el derbi del Bennabéu, una investigació de la redacció del RP ha pogut confirmar que aquest fet es deu a que el morrallicidi de vuitens de la Champions va eliminar els nostres enemics, i no estan molt al tanto de que es juguen els quarts de final de tal competició. És més, quan un cop més els enfonsem en la misèria, començaran a parlar del Mundial.
MADRID- AT.MADRID 3-2
Com diuen els entesos, un derbi és un partit molt obert en el què qualsevol pot guanyar, no importa com arriben els dos rivals, manen les emocions a dojo i, en el cas dels derbis de la capital de la nació de Madrid, guanya sempre, indefectiblement, el Millor Equip de l’Univers.
Tanmateix, enguany el Pateti ha estat capaç de donar la sorpresa i, en comptes de començar a encaixar gols i fer errors absurds tan bon punt l’àrbitre assenyala l’inici del partit, ha començat a encaixar gols i fer errors absurds tan bon punt l’àrbitre ha assenyalat l’inici de la segona part. Amb aquesta petita variació, tot ha succeít tal i com estava previst i el més remarcable ha estat l’estrena de pentinat, cap enrera i amb més gomina que caler negre al PP blavencià, de Florentino Nodoyuna Pérez, tal vegada un globus sonda que el pot portar a imitar Ruiz Mateos en la seva carrera de disfresses per tal d’aconseguir que el gobierno del Reino canvïi la llei que li permeti començar a trossejar Iberdrola i tenir opcions de tapar el forat de més de 9.000 milions d’euros del seu imperi del totxo.
