El nacionalmadridisme, consumat l’enèsim fiasco europeu del Maligne, es posa en marxa i activa tota la maquinària -que no és poca- per mirar de salvar la primera temporada del retorn messiànic del Ser Superior. Un fiasco que ni les previsions sobre la grip A de la ministra de sanitat, Trinidad Jiménez. Un fiasco que ha donat pas al reforçament de la desesperada croada contra el pervers Villarato. Croada que comença a donar els fruits esperats quan a més d’un àrbitre se li comença a arronsar la tita. Ho hem vist contra el Barça a Almeria i ho acabem de veure al Bernabeu contra l’Sporting. Amb el desvergonyiment afegit d’obrir-li expedient al Pep en el cas d’Almeria, mentre la Brunete ens parlava del “manito” Sanchez i de la ‘Quinta del Buitre‘ en el cas del Gijón.
Un buitre que -amb ulls plorosos- li tocava el galdós paper de tornar a treure les boles per assenyalar el camí que Més que Un Club ha de seguir per plantar-se al Bernabeu el proper 22 de maig. Un sorteig que a Rival Petit considerem acceptable encara que només sigui perquè no li ha agradat a la Brunete. Un sorteig que no permet una final Barça-Inter i que sí possibilita una final Barça-Lyon o una final Barça-Manchester. I a sobre, amb un Barça que jugaria com a visitant. Un detall que no preocupa al president Laporta:”si llegamos a la final jugaremos como en casa” “Madrid es una ciudad fantástica para jugarnos la Liga de Campeones, nos puede dar alas”
Un Laporta que aquest cap de setmana donava el tret de sortida a la segona assemblea de Reagrupament tot reivindicat la necessitat de l’acció política per aconseguir una majoria independentista al Parlament de Catalunya. Laporta no ha confirmat si donarà el salt a la política quan abandoni el càrrec de President del Barça, però ha remarcat que sense un estat propi ‘Catalunya es mor’ i ha afegit que ‘és una qüestió de supervivència i necessitat, no és cap utopia’. L’important, ha dit, és “explicar a tothom que Catalunya viuria molt millor amb un estat propi” .Un diagnòstic que compartim i que també ens agradaria que compartissin tots aquells partits que de moment només es limiten a declarar que tenim dret a decidir…sobre les nostres infraestructures i gràcies.
La més que probable entrada de Laporta a la política activa provoca l’habitual i conegut rebuig de la caverna mediàtica, però també provoca nerviosisme a Can Godó, temorosos que la irrupció d’en Laporta condicioni el clar triomf de CiU, tal com vaticinen les seves habituals enquestes convenientment super cuinades. Un Laporta que segueix barrejant (com ha de ser) política i esport, i no com d’altres, com ara el president dels malignes, que només es limiten al desinteressat i noble exercici del pelotazo. El Santander, la Caixa, l’Aznar i el Zapatero (aquell que continua pregonant que és del Barça) a les ordres del Ser Superior per tal d’intentar incorporar la innocent “esmena Florentino” a la nova llei de societats anònimes. Poca cosa, només es tracta de fer front als deutes milionaris del senyor Pérez i -de passada- conspirar contra Iberdrola. Els detalls aquí i aquí.
I mentre el Barça avança imparable cap el Santiago Bernabeu i en Leo Messi segueix encadenant hat-tricks com qui encadena deutes històrics d’Andalusia, a ca la Brunete no els queda ni sentit del ridícul. Vegin sinó aquesta portada de Marca del dia següent que el Barça -en una nova i extraordinària exhibició de la ‘pulga de Rosario’- eliminés l’Sttutgart per 4-0. No apareix ni el resultat. Ni rastre del Barça, ni rastre de la champions.
Senzillament patètic. Patètic com les invocacions constants al espíritu de Juanito que, vista la seva ineficàcia, acabarà a la banqueta substituït per altres esperits més agressius. Important missió que gens ens estranyaria comptés amb la benedicció i l’apadrinament del ministre més merengue i galàctic de l’actual gobierno de España, el maquiavèlic Rubalcebes.
I mentre el fetge de la Brunete segueix patint el càstig dels hat-tricks i les exhibicions que en Leo Messi ens regala partit rere partit, la Brunete nostrada, com a clons de la Brunete genuina, buscant enemics i culpables setmana rere setmana. De Valdés fins a Bojan gairebé no se salva ningú. Si fa uns dies era l’Henry el gran culpable de tot, ara ho és l’Ibrahimovic. Ja no recorden la lliçó de gols i bon joc que el suec ens va oferir mentre en Leo Messi s’estava recuperant del mal rollo Argentina/Maradona, com molt bé ens recordava el nostre redactor en cap, el qual també ens avançava la notícia dels importants moviments que hi han hagut a les precandidatures a la presidència blaugrana.
A Rival Petit desconeixem l’abast d’aquests moviments més enllà de les versions oficials. Tot i que sembla una mala noticia pel barcelonisme (sobretot per aquells que temem com una pedregada l’adveniment del sandronunyisme), no descartem -optimistes com som- que aquest aparent punt negre en el mandat amb més èxits de la història del Barça, no sigui una nova genialitat d’en Laporta per afavorir -amb una mica de flor si cal- el triomf d’una candidatura que garanteixi la filosofia i el model d’èxits actuals. I barri el pas als amics del Florentino i al sector negocis de Convergència.
Ens mantindrem al lloro!
Finalment, i encara que la majoria ja l’haureu vist, cal deixar-ne constància per a vergonya dels seus protagonistes. Es tracta del video de Crackovia sobre la ‘redacció d’un diari madrileny’.
