BARÇA 4, STUTTGART, 0
Després del tsunami d’eufòria desfermat pel malèfic entorn arran del maracanasso del Bernabéu, els més negres presagis s’estenien sobre el compromès partit de tornada de Més Que Un Club al Camp Nou. L’amenaça de gatillassu era ben present a la ment de qualsevol culé amb més memòria i criteri que els insignes pixatinters de la premsa esportiva nostrada, experts en la preparació dels climes previs a les més sonores patacades blaugrana. Des que Déu Johan es va encarregar de denunciar aquest maligne i permanent agent de risc (“el entorno”) després d’una derrota a Praga que va encendre totes les alarmes entre el bestiar oligofrènic poques setmanes abans de la classificació per a Wembley derrotant el Benfica, dèiem que des que Déu va començar a plantar cara a aquesta pesta, els entrenadors que han seguit els seus ensenyaments han intentat desactivar aquest virus aïllant-ne l’equip i desautoritzant tant les crides a les celebracions anticipades com les crisis histèriques en els mals moments, de l’estil de l’esperem que existosa jihad antipellegrini del diari Marca.
Així, tot i que el partit es presentava com a tràmit i excusa per a que les masses culers es lliuressin a l’escarni de l’enemic, l’equip va sortir amb les pintures de guerra, en la millor versió mata-degolla de la Champions, encalçant els jugadors visitants fins al wc del vestidor i reduint el rival a cendra sense cap mena de contemplacions. Abans del partit d’anada el porter alemany Lehmann havia apel·lat als “valors alemanys” per superar l’eliminatòria, i efectivament varen exhibir els valors alemanys que ja coneixíem del front oriental de la II Guerra Mundial, amb el problema que el FCB va respondre exhibint valors soviètics, exterminant la Wehrmacht, de manera que per segon any consecutiu un equip alemany es va emportar un 4-0 del Camp Nou.
Va pagar la pena el sacrilegi del doble pivot, ja que amb Safi a la llotja la millora en el joc de l’equip no es va fer esperar, i Messi per davant a la mitja punta va explicar al metrosexual portuguès i a la Brunete qui és l’amo de la Pilota d’Or (l’anterior i la propera). El colós Touré va oferir la millor actuació de la temporada, i malgrat que no era difícil cal dir que va fer un enorme partit, cobrint una immensitat de camp, ocupant espais, tapant, recuperant, multiplicant-se i fins i tot entrant des de segona línia per assistir Pedro en el 2-0.
Iniesta avança en la recuperació de la seva forma i Henry es va buidar sense premi. Els alemanys prou van fer evitant un resultat més indecorós i ni tan sols varen xutar a porta. Maxwell va començar a justificar el seu fitxatge en el seu millor partit, mentre que Alves va passar per la banda dreta com l’Exèrcit Roig per l’Alemanya ocupada. Vistosa actuació dels centrals i golet amb gust balcànic de Bojan a passada d’Zlatan, que va tenir temps de recordar-se de la mare i dels avis de Lehmann en nom dels seus avis partisans.
La nota negativa la va oferir un cop més el sossi, esgarrant l’estètica impecable del quadre amb els censurables crits de “sí, sí, sí , nos vamos a Madrit”, fent que per uns moments el Camp Nou semblés l’estadi Ruiz de Lopera. Els camps de reeducació són un imperatiu per a la propera directiva, esperem que Cruyffista, ja que en cas contrari acabarem semblant la patètica afició de la Roja.
Comença la tortura del nazionalmadridisme, posant espelmes a tots els seus sants perquè evitin l’escarni de proporcions apocalíptiques que albiren a l’horitzó. Gaudim-ne.
CHELSEA 0, INTER 1
Mourinho se suma als Mossos d’Esquadra en la seva operació contra la màfia russa, i llença a les aigües pudentes del Tàmesis l’enèssim projecte d’Abràmovitx, la qual cosa converteix el portuguès en risc exclòs per les asseguradores, almenys en el ram d’assegurances de vida. Etoo, com al 2006, executa l’aristocràcia londinenca amb un gol força celebrat per la resta d’aficions angleses.
GIRONDINS 2, OLYMPIAKÒS 1
Tot i que amb patiments, els aquitans deixen fora els amics culers del port del Pireu. Celebrem l’èxit del bon equip de Laurent Blanc, pel seu joc, per la seva trajecòria, i per les ikurrinyes que porta la seva afició a l’estadi. Com a dany col·lateral, haver de patir el tsunami de xauvinisme, grandeur i nacionalisme tan característics i tan particularment insofribles dels francesos, a causa de tenir dos equips de la seva lliga als quarts de final de la Champions.
SEVILLA 1, CSKA 2
El Mehó Equipo der Mundo, amb el seu falangista i bocamoll president al capdavant i lluint l’estanquera, és ejectat de la competició, cosa que ha d’alegrar les bones persones en general i els amants del futbol en particular. Sense dubte Platini dorm més tranquil i de passada assegura a Més Que Un Club no haver de tornar al Sanchez Pizjuan en partit de Copa d’Europa, cosa que atesos els antecedents també ens tranquilitza a nosaltres. Per a més escarni dels locals, els russos vestien de blaugrana. Finalment la Champions es queda sense equips espanyols, fet que deixa al seu lloc la Liga de las Estrellas i que és un indicador que les coses no van tan malament al món del futbol. Com a dany col·lateral, la jornada d’eufòria entre la lamentable afició del Betis.
