BARÇA- VALENCIA 3-0
Més Que Un Club aconsegueix una nova victòria i, tot i mostrar-se lluny de la seva millor versió, arriba un any més als mesos decisius col·locat on toca. Ni tan sols una primera part nefasta -per bé que alliçonadora, especialment respecte als analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina i la seva croada contra Monsieur Henry i Ibrahimovic- i el decisiu partit del Dimecres van fer ombra a una actuació solvent ben acompanyada per l’un cop més excel·lent Valdés a la porteria, per ràbia que faci als partidaris del candidat presidencial que va portar Rüstu al Barça.
Tanmateix, l’equip segueix agafat amb pinces. La resurrecció d’Henry no amaga els fluxíssims partits dels tres migcampistes, especialment Iniesta, i la manca de mobilitat dels davanters, fet que va abocar l’equip un cop més a una circulació lenta i amb moltes pèrdues que va aprofitar un bon Blavència per llençar contres que haguessin merescut més premi que el tres a res final.
RACING- ZARAGOZA 0-0
Apassionant partit disputat de poder a poder en què les defenses s’imposen als atacs i el deliri s’apodera de les grades mentre els que han pagat milionades pels drets televisius veuen augmentar el seu ritme cardíac frins a l’infinit. Al final, un empat a res directe al fetge, plof.
SPORTING- ATHLETIC 0-0
Els lleons segueixen perdonant punts fora de casa i, fallant el quart penal de la temporada, regalen un empat a res a Gijón després d’haver dominat el joc com fa anys que no passava. Tanmateix, la progressió de l’equip invita a l’optimisme de cara al final de lliga, tancant la boca de tant indocumentat que reclama extrangers i demés indignitats.
VILA-REAL- XEREZ 2-0
Dos a res dels Germans de la Pampa, que segueixen escalant posicions després del seu horripilant inici de temporada, tal i com voldria fer el tripartit després de les enquestes que apunten la possibilitat que Catalunya esdevingui can Seixanta. Tanmateix el tripartit s’assembla més al Xerez, snif.
SEVILLA- DEPORTIVO 1-1
Empat a poc en un partit insuls disputat entre dos equips que es jugaven una de les places Champions de la propera temporada. Una part per cada equip, centrecampisme, en fi, res diferent del que ve essent la política catalana des de la camama de la transició.
TENERIFE- ESPAÑOL 4-1
L’Apañó esperava molt d’aquest partit i, en efecte, no va decebre, aconseguint el gol que li fa abandonar el fanalet vermell en la classificació d’equips més golejadors de la lliga de les estrelles. Felicitats a tots els pericos, i sort als canaris. D’altra banda, els interessats en memòria històrica van poder gaudir el retorn de Tamudo a les convocatòries.
GETAFE- MALLORCA 3-0
El Getafe es desfà sense complicacions d’un Mallorca que va aguantar fins als últims minuts en el típic partit que només serveix per tocar la moral al pringat de la redacció del RP encarregat de les cròniques de les jornades de lliga, brrrrrrrrrrrrr.
ALMERÍA- MÁLAGA 1-0
Ja ho diuen, ja, que els derbis són partits emocionantíssims, impredictibles, etcètera. Poc a res pels locals, que s’allunyen del descens, al que esperançadorament s’acosten els malaguenys.
VALLADOLID- MADRID 1-4
El Millor Equip de l’Univers tapa boques passant com una piconadora per Fachadolid, on el seu filial oficiós va ser escombrat per la màquina galàctica, que es recupera del KO europeu amb una victòria contra un penúltim que va fer dos pals i va veure com l’àrbitre li escatimava dos penals dos de Sergio Ramos, en la millor tradició de senyoriu i elegància dels blancs. En resum, el somni de florentino d’igualar els resultats del Madrid de Calderón més a prop, el deliri a les redaccions de la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid.
