FIORENTINA 3, BAYERN, 2
Els equips italians ja no són el que eren. El Bayern sí. Si aquest partit s’hagués jugat fa vint anys, amb un 2-0 a favor dels italians hauríem vist morts i ferits abans que no pas un tomb a l’eliminatòria. Però les velles certeses cauen una rere l’altre com les accions de l’IBEX 35, i fins i tot avui CiU ataca ERC per poc ambiciosa. El culé Van Bommel va empatar l’eliminatòria i tot just un minut després d’haver-s’hi tornat a avançar els florentins, Robben va fer un golàs amb dedicatoria a Valdano que va portar els bavaresos als primers quarts de final que juga un equip de Fan Jal en deu anys. Així doncs, la Fiorentina de Keirrison fora de Europa, que és d’altra banda el seu lloc més normal si no passen coses rares.
ARSENAL 5, PORTO, 0
Exhibició de futbol al nord de Londres, que és la part de la ciutat on cal anar per veure la correcta pràctica d’aquest esport. Els nois de Wenger esquarteren el Porto amb una crueltat de la què només els nens són capaços, sense que ni tan sols el porter local sigui capaç de posar en perill la classificació dels gunners. Sorprenent Hat Trick de Berdtner, que esperem que no serveixi per convertir-lo en jugador del FC Barcelona, atesa l’estranya facilitat amb què els londinencs entaforen paquets o prejubilats als serveis tècnics blaugranes, i en el partit d’anada Bertner oferia unes similituds amb Hleb absolutament sorprenents. Espectaculars Arshavin i Nasri amb dues jugades idèntiques a dreta i esquerra de l’atac que acaben a la xarxa deixant rere seu un rastre de melucs ensangonats. Pel que fa al Porto, podem dir que ha interpretat amb absoluta solvència el paper de comparsa que altrament hauria pertocat al Pateti.
MANCHESTER UTD. 4, MILAN, 0
El United de l’antimadridista Sir Alex Ferguson, encara no recuperat de la irreparable pèrdua de Cristiano Ronaldo, segueix amb la seva teràpia de recuperació del trauma postmetrosexual liderat per Rooney, jugador de glamour tal com perquè qualsevol dial i treguin un afaire amb Pilar Rahola, i que destrueix les defensas contràries amb la mateixa fúria amb què arrencaria urinaris als bars de Lloret per poc que el futbol se li donés tan bé com les polítiques d’ocupació al PSOE-GAL. Pel que fa a l’excursió de l’Inserso encapçalada pel protegit del Grup Godotis, s’acomiada de la competició encaixant una nova golejada que suma al seguit d’humiliacions a què ha sotmès aquesta temporada a la seva cada cop més insensibilitzada afició.
REAL MADRID 1, OLYMPIQUE LIÓ 1
Les més prestigioses escoles d’economistes treballen intensament per construir el concepte, la figura teòrica, la llei, que permeti definir i identificar nítidament aquest fenomen que avui en dia coneixem com a “Reial Madrid”, aquesta prodigiosa força de la naturalesa capaç d’invertir la proporcionalitat de les inversions de capital en temps rècord i fer que 300 milions d’euros tendeixin a 0 en menys temps del què trigaríem a descanviar aquest import en bitllets de 5 i passar-los per la meva trilladora de paper. És Florentino Pérez l’autor d’aquesta magna obra? O només és hereu d’una llarga tradició que pervé als temps de la Invencible? Sí, “vamos a jubilar a Zidane”, “vamos a hacer la guerra a los EEUU”, “vamos a invadir Rusia”, etc. No és cap invent seu, però el cas és que ha aconseguit convertir el Mejor Equipo del Universo i Mejor Club del siglo XX en la ventafocs més cara de la història del futbol i situar-lo camí del tercer bombo de la Champions amb l’Olympiakòs i l’Standard de Lieja, després de 6 anys convertint l’eliminació del Madrit al mes de març en un clàssic del calendari futbolístic internacional i en una cita anual dels culers amb el sadisme multiorgàsmic. Cal agrair a jugadors, tècnics, directius i seguidors del Reial Madrid, la seva constància i la seva fidelitat a la tradició i als bons costums. Com cada any, la desfeta merengue va venir precedida d’alguna sonora sobrada, i si l’any passat va ser el chorreo de Boluda, enguany ha set el brillant pronòstic de Sergio Ramos: “ganaremos 3-0”. Gràcies noi. En previsió de les llargues setmanes que s’acosten per als jugadors madridistes, sense partit ni dimarts ni dimecres, sembla que Sergio Ramos per ser el més intel•ligent de la plantilla l’han contractat de tertulià a un conegut espai futboler d’una coneguda cadena ultradretana. Cristiano Ronaldo i Guti, aprofitant la legalització dels matrimonis homosexuals exerciran de boys en comiats de solters. La mòmia de Raul, en compte de pretendre-hi guanyar batalles després de mort com el Cid, l’exhibiran al Valle de Los Caídos fins a l’any 3008, en què el contractaran com a figura promocional de Madrid 3016. Kakà posiblement s’abandonarà a la penitència i l’oració com a monja de clausura. Pel que fa als dos Diarra ningú els ha vist des del final del partit i es tem per la seva integritat després que els ultrassur del zoo de Madrid fossin obsequiats amb raccions extres de carn picada. Pel que fa a Benzemà es diu que ha estat vist cremant cotxes a l’extrarradi de Mordor. En previsió d’una crisi social que torni a situar l’estat espanyol al llindar del col•lapse i fins i tot la guerra, la ministra Bibiana Aído ha anunciat l’obertura d’un telèfon 902 gratuït d’assistència psicològica per a madridistes i pericos amb atenció personalitzada a càrrec de Tomás Roncero, Tomàs Guasch i un equip de capellans castrenses. De la mateixa manera, en un nou gir a l’esquerra del govern de Zapatero, presentant els carnets del Real Madrid CF o del RCD Apañó es podrà optar directament a pensions d’invalidesa. Si a més d’aquests carnets els interessats hi porten els de Falange, rebran una VISA “La Caixa” amb 3.000€. Mentrestant, l’Ajuntament de Madrid ha convocat un ple d’urgència per aprovar la requalificació del Santiago Bernabéu i el projecte de demolició, per tal que la mateixa pugui ser efectiva abans del 22 de maig. Per la seva part el bosnià Pjanic, autor del gol de l’empat francès ha estat nomenat per aclamació popular arreu dels Països Catalans com a Patriota Català, mentre que la premsa esportiva madrilenya amb Relaño al capdavant opta al premi Pulitzer per la seva contribució decisiva a un dels més grans ridículs de la història de l’esport només després del de Hitler davant Jesse Owens.
Signat: Ròdia.
