En l’avinentesa de les eleccions a la presidència de Més Que Un Club i la consegüent ofensiva de la reacció per conquerir-la, en la qual conflueixen Alexandre Rosell, les tenebres nunyistes, veterans de la División Azul i els seus fills (ço és Gurp Godotis, Cadena SER i diari AS), Rival Petit institueix el premi setmanal Genolleres d’Or als professionals (en el sentit prostibulari del terme) de la comunicació més significats durant la setmana pels seus esforços en les felacions als i glorificació dels clients de la justícia brasilera, siguin aquests tràficants d’òrgans, proxenetes, pederastes o directius de NIKE aspirants a la presidència de clubs de futbol.
Que els set anys de Laportisme han deixat una marca inesborrable en forma de trauma infantil en tota una generació d’espanyols no és res que hagi de desvetllar cap professional de la psicoanàlisi, i explica diàfanament la predilecció dels nostres enemics per Rosell. És un dels seus, al capdavall, i el pressumpte cobrament de comissions a compte de les nòmines dels treballadors brasilers que malviuen en favel•les seria pecata minuta al costat de la missió cabdal que el nostre heroi té encomanada: la reconducció de Més Que Un Club a la seva condició d’entitat provinciana, acomplexada, espanyola, perdedora i deficitària. Per tant, l’interès per les obscures activitats de sandruscu a l’hemisferi sud només poden ser qualificades com a guerra bruta. És per això que, trepitjant al camarada Urdin-Gorria una autèntica joia per al seu espai de la Brunete, atorguem les Genolleres d’Or d’aquesta setmana a l’anònim i tanmateix admirat autor d’aquest article al diari AS:
http://www.as.com/futbol/articulo/rosell-frena-demanada-juego-sucio/dasftb/20100526dasdaiftb_32/Tes
Signat: Jan Urban
