STUTTGART 1, BARÇA 1
Més Que Un Club va escapar viu d’un camp on al primer temps va fer mèrits sobrats per regalar-se i regalar-nos dues setmanes de crides a l’èpica i a la remuntada al més pur estil de l’espirítu de Juanito. Finalment, “el suec” (com l’anomena Rexach), a passada de Piqué-Alexanko, ens va estalviar dues setmanes de reportatges de les Grans Nits del Göteborg, l’Anderlecht i el Dynamo de Kíiv narrats per Pichi Alonso. Guardiola va recórrer a l’abominable doble pívot, quan pensàvem que aquesta pràctica criminal estava prohibida als estatuts i va fer que per moments Busquets i Touré semblessin els Diarra. Safi Hernandez, com sol ser habitual, no va fer gaire per arreglar les coses, mentre Iniesta s’ho mirava des del seu desterrament a la banda. Més enllà del desgavell tàctic, els blaugrana varen mostrar el ritme d’un discurs de Montilla i la intensitat del sobiranisme de Mas. Davant l’arronaldijament general de la tropa, els alemanys, que sí que tenien clar que ja s’havia acabat la conya de la lligueta, semblaven el Bayern dels setanta i no un equip de mitja taula d’una lliga quasi tan decadent com l’espanyola. Desconeixem el que va succeir el vestidor; la premsa esportiva ha esbombat que l’escridassada de Guardiola va ser mítica, cosa que Guardiola ha negat. Com que la premsa esportiva té el mateix crèdit que els actius financers espanyols, de moment ens creurem Guardiola, i esperarem que la successió de partits de vòmit que hem viscut no siguin més que unes d’aquelles cites amb l’horror marcades al calendari com el debat de política general o el començament de les vacances dels nens.
MILAN 2, MANCHESTER UTD, 3
El United segueix patint la marxa del metrosexual i només va ser capaç de passar per damunt la colla de iaies esqueixalades de San Siro al mateix estadi milanès gràcies sobretot a un Wayne Rooney més letal que les bombes intel•ligents de l’OTAN, i que va convertir en una broma del mal gust el gol inicial del protegit del Grup Godotis. El gol al minut 85 de Seedorf maquilla el resultat final, carrega de moral els rossoneri per al partit d’Old Trafford, i permet dir a l’entrenador del Milan, Leonardo, no sabem si carregat de moral o d’una altra cosa, “podem guanyar 0-2 a Old Trafford”. Malauradament no ho podré veure perquè a la mateixa hora estaré sopant amb Olga Kurylenko.
PORTO 2, ARSENAL 1
Victòria força immerescuda dels sudgallecs, com quasi totes les victòries d’aquest “equip” la presència del qual a vuitens només l’explica el fet que estava al mateix grup del Pateti, equip (ehem) al què per moments ens va recordar molt. Bàsicament una colla de quinquis liderats per un tal Hulk, que com si fossin bisbes es varen aprofitar indecentment d’una colla de noiets barbamecs i verges que varen abandonar Porto amb el recte desgarrat a causa de la seva imprudència, com adolescents entrant a demanar canvi en un bar nocturn de carretera. El resultat final és fruit d’una paradoxa: el Porto no va merèixer guanyar, però l’Arsenal va merèixer perdre. Un molt bon equip compost de passarells i amb Rowan Atkinson a la porteria. Una llàstima vaja. Però uns vuitens de la Champions no són per a ximplets, com la lluita per la independència no és per a les JNC. Per als anals del monguisme el segon gol portuguès, cúmul d’absurditats perpetrades amb la coordinació milimètrica d’un equip de gimnastes, i que pot fornir al porter de l’Arsenal un futur esplèndid al món de l’espectacle. L’esperem a la Fira de Tàrrega.
BAYERN 2, FIORENTINA, 1
Dolorós partit entre alemanys i italians, a l’alçada de les seves respectives tradicions, amb dobles pivots, migcampisme, estira-i-arronsa, joc directe i els de Van Gaal salvats a les acaballes per un Obrevo que desconeix els límits de l’impossible i que sense dubte veu el futbol com el becari del Marca que fa les línies del fora de joc i concedeix un gol un metre i mig en orsai.
OLYMPIAKÒS 0, GIRONDINS 1
Els grecs, poble orgullós i patriòtic, no tenen el costum de trair els seus, i si Grècia ha pres el camí directe de sortida de la UE, l’Olympiakòs s’ha afanyat a encarar la sortida de la Champions per la via d’urgència, perdonant de cara a porteria i cedint un gol dins casa a pilota aturada. Els aquitans de Laurent Blancs per la seva banda continuen la seva trajectòria implacable a la competició i sembla que trencaran la tradició d’eliminacions a vuitens dels equips de la République. Ens sabrà greu pels amics antimadridistes del Pireu.
CSKA 1, SEVILLA 1
Er Mehó Equipo Der Mundo treu un valuós empat de Moscou aprofitant-se de la baixa forma d’un CSKA en pretemporada. Es dreça a l’horitzó de la Champions el fantasma sinistre d’uns quarts de final, posem per cas, Porto-Sevilla. Que hi hagués els russos no seria pas gaire més consol, però l’eliminació dels andalussos és un imperatiu prioritari en l’agenda de la Unió. Amb un 0-1 n’hi hauria prou. Per què no somiar?
INTER 2, CHELSEA 1
Inesperada victòria interista que permet Mourinho treure pit com a mínim fins al partit de tornada. Aquesta eliminatòria en què el pitjor que pot passar és que eliminin el Txelsi seria el més semblant a un debat entre Raxoi i Zapatero, si més no la passió que ens inspira és més o menys semblant. Per primer cop en anys, però, desitgem amb fervor la victòria final dels blues, si pot ser, de forma escandalosament injusta, si bé no sabríem dir com pot ser injusta una derrota de l’Inter. Esperem a més que vagi acompanyada d’abundosos estirabots i insults per part del portuguès, i que finalitzi amb pluja d’objectes i tancament d’Stamford Bridge.
OLYMPIQUE LIÓ 1, MADRID 0
L’imperi galàctic s’estavella de nou i segueix contant per derrotes els partits seriosos d’aquesta temporada, de manera que s’ha de tornar a encomanar a l’espíritu de Juanito per segon cop. Pellegrini es troba que la Champions no és la lliga espanyola ni l’OL el Zaragoza, per dir-ho d’alguna manera. La Brunete havia recordat que l’Olympique d’enguany era pitjor que el de l’any passat que va jugar contra el Barça (1-1 i 5-2), per la venda de Benzema i altres jugadors, de manera que els florentinians es varen presentar a Lió com els Tercios a Rocroi, i no varen acabar pitjor perquè Casillas va evitar un cop més la desfeta, mentre els locals corrien i es multiplicaven acorralant els visitants. Cristiano Ronaldo i Kakà no varen fer acte de presència, i les culpes de la derrota han acabat sent per a Diarra, i per a Pellegrini per posar-l’hi. Tant si els eliminen com si passen, la cosa promet.
