Sí amics, és cert. Com tots vosaltres sabeu, ens veiem empesos a parlar del Berlusconi català, aquest tema de moda. Els periodistes dels mitjans, que no medis, monàrquics i nacionalistes espanyols, estan que no caguen -en sentit figurat; vull dir que quan els diuen el que han de dir es caguen a sobre, però porten un bolquer preventiu, i la cosa no és greu- amb el greu perill que suposaria tenir un Berlusconi aprofitat, lladre, i corrupte que dinamités el bell oasi de la democràcia catalana.
Per sort, tenim bones notícies: l’oasi està salvat. Solventada la preocupació, perdoneu que us fem algunes preguntes:
Quin candidat electoral té vincles més forts amb l’empresariat indígena?
Quin candidat electoral té tota la premsa al seu favor?
Sobre quin candidat electoral no hi ha informacions sobre la seva vida privada plenament atribuibles al noble excercici de l’espionatge -amants, farres, etc.-?
Quin candidat electoral ve de ser un emprendedor fet a sí mateix capaç de tancar acords amb empreses impulutes com la Nike, el COI o la CBF?
Més informació al facebook del tovarisch -que Déu em perdoni- Sala-i-Martín.
Salut, i canya a l’Estatut.
