VALLADOLID- BARÇA 0-3

Tanmateix, la notícia de la setmana no ha estat la victòria, és el que té el cruyffisme. Com vostès recordaran, la premsa esportiva barcelonina portava molts mesos dient que Guardiola no renovaria perquè a) es portava malament amb Laporta, b) no volia influïr en les eleccions i c) es portava malament amb Txiki, fet pel qual d) es veien amb cor de criticar Laporta per demanar al tècnic públicament que renovés. De fet, ho deien amb una intensitat directament proporcional a la proximitat als terminals mediàtics que, fa una dècada, més es van esforçar per escampar els més surrealistes rumors sobre Guardiola, en la seva ferotge -i fracassada- lluita per exterminar tot allò que olorés a cruyffisme, obeïnt les consignes del Règim Nuñista. Com no podia ser d’una altra manera tenint en compte les “informacions” de tots ells -reiterades un cop rera l’altre per tertulians ressabiats que malviuen de fer veure que, al loro, tenen proximitat alguna a Guardiola, o saben el que es cou, quan la realitat és que una de les claus dels èxits culés és que tan la presidència com la secretaria tècnica com l’entrenador, que fins i tot s’ha negat a concedir entrevistes, s’han ciudat molt de seure amb segons qui-, Guardiola va renovar la setmana passada.
Tenint en compte l’antològic i inoblidable paper que havien fet els analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina, tenien dos opcions: o es treien de la màniga un editorial conjunt condemnant la renovació, o seguien intoxicant, en aquest cas atribuïnt la decisió de Guardiola a la generositat i al barcelonisme, i venent la moto de que a l’anunciar l’acord es veia Guardiola incòmode. Com no podia ser d’una altra manera 2, Guardiola va haver de sortir al dia següent per dir que estava ben content, molt agraït a Laporta per haver-lo portat a entrenar al Barça i, per si fos poc, va apostar públicament per la continuïtat de Txiki a la secretaria tècnica. Txiki, que porta anys patint una cacera immisericorde que va començar el mateix dia en què es va negar a substituïr Rikjaard per un senyor anomenat Scolari, és el màxim responsable de l’elaboració d’una de les millors plantilles que mai ha tingut el Barça. El que cal preguntar-se és quin serà el següent “argument” que emprarà aquesta colla de mónguers per seguir parasitant Més Que Un Club.
SEVILLA- ALMERÍA 1-0

DEPORTIVO- ATHLETIC 3-1

ESPAÑOL- MALLORCA 1-1

GETAFE- AT.MADRID 1-0

TENERIFE- VALENCIA 0-0

VILA-REAL- ZARAGOZA 4-2

SPORTING- RACING 0-1

XEREZ- OSASUNA 1-2

MADRID- MÁLAGA 2-0

Per si això fos poc l’àrbitre, en un excercici de Villarato indignant, va expulsar Cristiano, en ser agredit el seu colze pel tabic nassal d’un defensa del Málaga que va acabar trencat i rajant sang amb la mateixa facilitat amb que el no menys trencat autogovern català va rajant calers perquè els nostres enemics se’ls gastin comprant l’arxiu centelles. Esperem que els comités actuin ràpidament i treguin la vermella a Cristiano. El que no ens podran treure, això sí, és el bon regust que les nuñistes -és a dir, victimistes- declaracions de Valdano i Cristiano, ambdues plenes del senyoriu i l’elegància consubstancials als madridistes.


