Davant l’incert any 2010 que espera al barcelonisme, amb la substitució del millor president des de com a mínim la República per un que ves a saber qui serà, el Rival Petit redacció República de l’Elephanta comparteix amb els bons catalans la següent versió del hit musical d’enguany, dels Manel, uns paios que en cinc minuts han passat d’arrassar el poliesportiu de la Pobla de Mafumet a trencar les previsiones dels dropos de l’FNAC, que van patir el dia de reis una ruptura d’stock de músiques ètniques i vernàcules mentre les piles de CD’s fetes per i per a mónguers amb les paraules “el canto del loco” escrites a la portada, bilingües, cosmopolites i sense un sol comprador, romanien als prestatges de la botiga.
Tu i jo hem palmat la final dels pals,
tu i jo hem patit el segrest de Quini fatal,
tu i jo vem palmar vestits de groc,
tu i jo hem vist afusellar el president Sunyol,
tu i jo hem viscut coses similars,
tu i jo hem palmat a Sevilla als penals,
tu i jo sota la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no havíem estat mai
els grans, els grans, els grans…
Tan graaaaaaaaaaaaaaaaans…
Tiràvem la tovallola, ens quedávem gelats,
juguem amb alegria, esquivem el passat.
A l’horitzó es divisen les velles i els dolents
que fan pessimist amb la claca de l’untat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així amb Guardiola som espectaculars
sis copes sis i a més un dos sis
intrigues nuñistes de final massa esperat.
Es abusiu tant de Godó.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot està llest per deixar de ser
els grans, els grans, els grans.
Els graaaaaaaaaaaaaaaaans…
Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no recordar el cruyffsme i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona el laportisme i som davant del mar
el mar, el mar, el mar.
Tan graaaaaaaaaaaaaaaaans…
El millor de tot és que, tot i que no repetirem l’any passat, tot i que estem baixant, tenim tots els números per acabar per damunt dels nostres enemics. Els vellards en diuen fantasia; els més jovenets en diem cruyffisme.
Apartat de consignes. a preparar consultes, perico l’últim!
Signat: Popota, a Proud friend of Dimitri Txigrinski
