El partit arribava una mica calent per les declaracions prèvies dels presidents. Sanchez Llibre: “no me siento con impresentables y el Laporta éste es uno de ellos” Laporta: “El que fa la junta de l’Espanyol és de rebequeria infantil més pròpia d’un nen i que no acabo d’entendre”. Declaracions que per sí soles potser no tindrien entitat suficient com per suspendre el dinar de les directives, però considerant que venien precedides i acompanyades per les intervencions del president Laporta en suport del sí rotund i explícit en favor d’un estat propi per poder viure com a ciutadans de primera, a Rival Petit tenim la ferma convicció que aquest clar posicionament independentista per part del president blaugrana era més del que podia tolerar l’unionisme del president Sánchez i la seva directiva. De l’anàlisi per deslegitimar les consultes ja se n’ocuparà la premsa espanyola en general o la sociovergent en particular, o potser fins i tot TV3 –la seva- en faci un monogràfic, però si que aprofitarem l’avinentesa per destacar alguna obvietat que a vegades passa desapercebuda per a bastants catalans que encara viuen instal•lats en el pessimisme al igual que aquells culés que encara no han superat la fosca nit del nunyisme i la seva seqüela el gaspartisme. Per arrodonir i facilitar els càlculs considerarem que el vot afirmatiu ha estat del 100%. La obvietat seria la següent: “Per derrotar una participació del 40% amb un 100% de vots afirmatius, fa falta una participació superior al 80% en un referèndum vinculant. Si canviéssim el 40% per un 30%, aleshores la participació hauria de ser superior al 60%”. Així doncs i com diria en Jan: que no estamos tan mal!
La setmana de champions ens deixava la classificació per a vuitens del Barça i del Maligne i també els gols de falta del Cristiano a Marsella i del Messi a Ucraïna. La Brunete embogia amb el gol de Cristiano i negava un cop més al pilota d’or Messi amb patètica portada de Marca inclosa. I per acabar-ho d’adobar es feien ressò de les declaracions de Guardiola a la roda de premsa posterior al partit contra el Dynamo: Cataluña “es un país con una lengua propia”. Cuestionado por la prensa ucraniana acerca de la importancia del catalán, Guardiola afirmó que “somos un país con una lengua propia y cuando salimos, los que la hablamos, la usamos”, antes de recibir los aplausos de los periodistas locales.
Intolerable! En Pep Guardiola contestant en català les preguntes fetes en català! Una flagrant falta d’educació per escàndol de la Brunete.
I mentre esperem l’arribada del mundialet, algunes perles de la setmana han quedat eclipsades per la rabiosa actualitat, com el cas d’en Pellegrini declarant que : “Si jugáramos como el Barça, el Bernabéu nos pitaría” o el posicionament dels actors espanyols ens favor del dret a l’autodeterminació. De l’autodeterminació del Sahara, és clar! O les enèsimes declaracions de bisbe Martinez Camino sobre el pecat i l’avortament. Bisbe d’inquietant aspecte irlandès que no ha especificat si parlava de pecat venial o mortal. També hem vist com es qüestionava la legitimitat del rei del Marroc tot obviant la legitimitat del rei d’Espanya. O com Telemadrid comparava la marxa per l’ocupació amb les que organitzava Franco.
I ja en clau electoral destaquem i enllacem l’entrevista de la Vanguardia d’aquest dilluns al directiu Alfons Godall: “El modelo Deportivo de Sandro Rosell es Sandro Rosell”.
La portada de la setmana la dediquem a Marca on d’una tacada ens ofereixen un flash sobre l’Iturralde, un altre sobre el perico Collet, l’agressió a Berlusconi i sobretot la greu lesió de Pepe. El que no va fer el Comitè de Competició ho haurà aconseguit l’atzar i la mala sort. Gairebé una temporada en blanc.
Signat: Urdin-Gorria
