L’eliminació davant l’Alcorcón no només fulmina la quimera del triplet, sinó que de passada ens deixa uns quants i divertits efectes col.laterals. Es manté més viu que mai el recurrent conflicte sobre que cal fer amb el segon capità de la plantilla, el noctàmbul Guti.Haz. L’eterna promesa provoca virulentes divisions d’opinions entres els barons de la Brunete i genera monogràfics sobra la seva continuïtat com, per exemple, aquest del Larguero: ¿Debería el Madrid desprenderse de Guti? Paco González y Enrique Ortego creen que sí. Manolo Lama y Tomás Guasch piensan que no. Con Joseba Larrañaga conocemos la opinión de los oyentes. Mentre la Brunete filosofa sobre la compatibilitat entre tècnica futbolística i manca de neurones, a Rival Petit apostem perquè imperi el bon seny a Can Maligne i segueixin esperant la definitiva explosió d’en Gutiérrez, segon capità i eterna promesa. Explosió que amb 33 anys complerts, tard o d’hora ha d’arribar. N’estem convençuts.
Un altre efecte col.lateral ha estat l’alineació o no del Sergio gRamos. Tot i que no ha quedat clar quin és el principal responsable d’aquesta demostració de bananerisme i del desgavell organitzatiu que impera a Can Maligne, si en lloc de parlar de futbol parléssim d’ACS o d’ABERTIS (les joies de la corona de l’imperi Pérez), els Pellegrini, Valdano, Pardeza i Butragueño ja estarien fent cua a les oficines de l’INEM. La incompetència dels executius merengues ha fet inútil l’esforç del Comitè de Competició d’ajornar la sanció del Ramos i contribuir d’aquesta desinteressada manera a l’esperada i desitjada gran remuntada. Aquest esperpèntic episodi en ha deixat contradictoris titulars com ara: Pellegrini no quiso contar con Ramos, Pellegrini no sabia que Ramos podia jugar o confusión por Ramos entre Valdano y Pellegrini.
La Brunete, tot i els molts fronts oberts, no descansa ni deixa passar la més mínima oportunitat per carregar contra el president Laporta i el seu entorn. Aquesta setmana l’objectiu ha estat el directiu Sala i Martín i la interpretació interessada d’aquesta entrevista. Objectiu al que s’hi han apuntat sense escrúpols una bona representació de la brunete autòctona amb el Grup Godotis al capdavant. Brunete autòctona amb una setmana molt entretinguda. A part de la crítica al Sala i Martin, han afrontat la dimissió del directiu Franquesa i la frustrant constatació d’una carta de dimissió sense elements conflictius, la redistribució de funcions de la Junta Directiva i una altra frustrant constatació de l’acostament laportista als directius Ferrer i Perrin, les valentes declaracions de Laporta a la Fundació Catalunya Oberta i, sobretot, la presentació del ‘Consell Sènior Blaugrana’ i l’apadrinament d’un codi ètic. Una mena de club de jubilats per la causa sandromadridista. Amics, parents, ex directius, socis amb aspiracions a directiu i algun frikisoci al servei del sandronunyisme. No he trobat la llista dels 100 socis ni el codi ètic. Estarem molt agraïts si algun amable lector ens ho pot fer arribar. A destacar la inquietant frase pronunciada durant la presentació: “Antes que el ‘més que un club’ viene el club”. Quina por!!
Sense temps de pair el nomenament del mestre Cruyff com a seleccionador nacional de Catalunya, ja se’ns anuncia un Catalunya – Argentina pel proper mes de desembre. No servirà per anar al mundial però com a mínim es parlarà de Catalunya, que és del que es tracta mentre no puguem tenir una selecció nacional amb els mateixos drets que les altres seleccions nacionals. També hem pogut veure com els mateixos que critiquen la política lingüística del Johan, no dubten en muntar un bon pollastre quan s’intenta garantir l’ús del català al Parlament de Catalunya. El mateix tipus de personal (PP+PSE+UPyD) que ja està preparant el retorn de la roja a Euskadi amb la més que probable profanació de la Catedral. Sort, però, que encara queda gent integre i responsable com els del Consejo Superior de Deportes, que no els tremola el pols a l’hora de prendre dràstiques mesures per tal d’evitar la politització de l’esport.
I per politització la de l’Audiència Nacional i el Gobierno de España o el Gobierno de España i l’Audiència Nacional i el seu servei de justícia a la carta. Avui hem sabut que els pirates de l’Alakrana, no només seran jutjats amb el tràmit més ràpid de la història de l’Audiència Nacional, sinó que fins i tot ja se saben el veredicte i les penes abans de celebrar-se el judici. Ni Corea del Nord, vaja!
I pel que fa a la portada, el protagonisme inqüestionable del frustrat triplete merengue ens obliga a dedicar un mosaic de diverses portades ad hoc a manera de retrospectiva i per a més vergonya de tota la premsa brunètica.
Signat: Urdin-Gorria
