Barça, comença la batalla electoral

|

- Publicitat -
Si fa un parell de setmanes era el Periódico qui engegava la precampanya electoral tot posant en marxa el ventiladorgate, aquest diumenge ha estat la Vanguardia qui obertament i en primera plana dona per començada la campanya electoral. El titular és prou clar: Barça, la batalla ya está abierta i subtitulen: Godall emerge como la opción de la experiencia de la era Laporta ante la alternativa Rosell. L’article interior a dues pagìnes la batalla de los hombres del presidente a càrrec de Dagoberto Escorcia i Juan Bautista Martínez fa una interessant aproximació al qui és qui de totes les òrbites de la constel·lació blaugrana i confirma algunes de les hipòtesis ja avançades pel camarada Popota en articles i comentaris anteriors: l’espionatge encarregat pel bé del futur del Barça hauria servit per descobrir que el directiu Ferrer -filtrador de l’afer espionatge- estaria treballant per convergir amb la candidatura del Sandro Rosell.  La no dimissió de Ferrer durant la moció de censura s’explicaria per l’interès en ser candidat, ja que la seva continuïtat com a directiu el dispensaria d’haver d’avalar el 15% dels pressupostos.

A rebuf del Periodico i de la Vanguardia però, la premsa brunètica no perd pistonada i aprofita qualsevol episodi per atiar el foc del anticatalanisme en general i de l’antibarcelonisme en particular. Primer magnificant les declaracions d’aquell esperpèntic personatge cantàbric que sembla extret d’una pel.licula d’en Berlanga i després recreant, reescrivint i dramatitzant la filtració d’una antiga conversa privada entre el president Laporta i el president de la Junta de Extremadura. Conversa que tot i ser publicada per un medi de credibilitat zero, com és el diari de Jotapedro el del corpinyo, ha merescut tota la credibilitat per part de la Brunete autòctona, com per exemple aquests comentaris a la Vanguardia: ’No sale de un charco y ya se ha metido en otro’  ’A Joan Laporta se le multiplican los conflictos’  ‘Como si no fuera bastante el espionaje a sus vicepresidentes y la cruda batalla preelectoral, ahora se le vuelve a abrir el frente político’

Tractament que contrasta amb el que ha obtingut l’aparició pública del Sandro Rosell de bracet del seu bon amic i president del maligne, Florentino Pérez, a la presentació del llibre escrit per Gabriel Masfurroll, ex directiu de la fosca, trista i negra etapa del post nunyisme encarnat en la figura del nefast president Gaspart. Molt significatiu l’article de l’AS: Rosell abre la campaña con Florentino a su lado on podem llegir perles com aquestes: 

Publicitat

‘Como si de un pistoletazo de salida se tratara, ayer comenzó de manera oficiosa la precampaña electoral a la presidencia azulgrana. Y arrancó a lo grande. Posiblemente con una estampa que podremos ver muchas veces en un futuro muy próximo. Sandro y Florentino; Rosell y Pérez, los hombres más influyentes de nuestro fútbol. Íntimos amigos, ambos coincidieron en la presentación de un tierno libro escrito por Gabi Masfurroll, ex directivo del Barça en la época de Joan Gaspart’  

Atenció! no oblidem que el Ser Superior és qui realment mana al sector negocis de Convergència i que mitjançant la candidatura del senyor Bassat ja va intentar col·locar al primer executiu de la multinacional Abertis -controlada per Pérez i la Caixa-  a la direcció general del Barça.

Curiós el tractament rebut pel president Laporta i el dedicat al candidat Rosell per part de la premsa d’aquest país nostre ple de contrasts i contradiccions, on és més fàcil sentir parlar millor el català -accent porteño inclòs-  a l’actor nord-americà Viggo Mortensen que no pas al mateix director del festival de Sitges, o comprovar com el personatge que passava per ser el patró major del mecenatge, Félix Millet, també era fundador de la FAES catalana, la fundació que reuneix el més florit i granat del fatxerio espanyol i coneguda també com a FAlange ESpañola.

Falten més de sis mesos per les eleccions a la presidència i encara ens queda per veure l’aparició de les vergonyants frikicandidatures tipus Minguella, Llauradó etc. a la recerca del seu minut de glòria i a contribuir una mica més a engreixar la maquinària de la gran ofensiva que ens espera de tota la Caverna mediàtica. Les dues Brunetes -la d’allà i la nostrada- sota el guiatge del GG amb l’objectiu únic de retornar el control del Barça a les forces del sandronunyisme i foragitar per sempre més aquells que han fet possible el millor Barça de tota la història. El Barça més gran, global, integrador  i solidari, sense renunciar a la seva identitat, i orgullosos de ser catalans. Com ha de ser!

L’enèsima jornada Fifa ens deixa la recaiguda del CR9 de la seva lesió de turmell. Lesió acceptada amb esportivitat i espirit olímpic per l’afició del maligne, que sap valorar com ningú quan es tracta d’una causa noble i justa com és trencar-se per patriotisme i amor als colors de la bandera. No es descarta que les lesions puguin reproduir-se si es confirma la influència de Pepe el Brujo i les seves sessions de màgia negra encarregades per alguna amant desenganyada. Aquí us deixo l‘enllaç al vídeo de l’entrevista de Ana RosaPulitzerQuintana a tan entranyable personatge. 

I pel que fa a la portada de la setmana, seguim amb el Cristiano. Crida l’atenció la foto utilitzada per Marca per destacar el relleu de Beckam a l’hora d’anunciar el calçotets d’Armani, just la setmana que Europa qüestiona seriosament l’ús del Photoshop. El paquet del Cristiano Ronaldo semblaria proporcional al preu pagat pel fitxatge.

Signat: Urdin-Gorria

PortMarca5

Publicitat