Les eleccions ja són aquí. A més de l’esquitxada de merda que la premsa esportiva barcelonina ha dedicat al millor president que hem vist els culés menors de 40 anys, ja sabem que l’home que es volia carregar Rikjaard per posar Scolari planeja carregar-se la secretaria tècnica del Barça, el deliri a les grades. L’important, emperò, és que aquest és un any electoral. Fa una pila d’anys el Rival Petit versió 1.0, fet per un servidor i un seguidor merengue, va fer un seguiment exhaustiu de la campanya, amb especial atenció a aquest fenòmen anomenat entorn culé que a mí sempre em fa pensar en l’edifici de Liubianka. El títol de l’especial era Assemblea de Majares, i amb el compromís amb la democràcia directa que ens caracteritza hi va haver unes eleccions per l’elecció dels principals càrrecs de tal assemblea, que llisto a continuació:
“Després d’una dura campanya en què cadascú ha lluitat per fer-se amb el favor de l’electorat, ha quedat constituïda l’Assemblea de Majares.
El president, per un estret marge, és Lluís Canut, amb quinze punts.
Bañeres (13) i Nolla (12) ocuparan les vispresidències.
A les portes de la glòria tenim, amb set punts, Arús, Cubero i el Mingo Garcia. Amb sis hi ha Kap, de l’Sport, i Xavi Bosch.
3 punts han obtingut Josep Maria Casanovas, Emilio Pérez de Rozas, Victor Lavagnini i Tom Hernáez.
Nosaltre hem obtingut un digne resultat de dos punts (2.22%), cosa que ens situa per sobre de Llauradó (1.9%).
Per últim, han puntuat Tomàs i Quique Guasch, el Grau de tv3, el Joan Poquí i un que no se’n perd ni una: l’amic Minguella.
Amb un anàlisi a primera vista, volem ser els primers en felicitar el Grup Godó, que copa les sis primeres places i arrassa fins i tot més que Laporta, obtenint un merescut i galàctic resultat.”
No passen els anys per ells, o com a mínim no passen debades. Per això, aquí i ara, és el moment de recuperar la feliç iniciativa de l’Assemblea de majares. Nogenysmenys, una pila de títols després, 70.000 nous socis més tard, amb un increment de la facturació del club del 250% i una melé de partits inoblidables més tard, l’entorn culé segueix en el mateix punt de subdesenvolupament intel·lectual que aleshores.
La mecànica serà exactament la mateixa que aleshores, és a dir: només es podrà votar una vegada, es podrà rectificar el vot i les urnes romandran obertes fins la proclamació del nou president del Barça. El vot es podrà fer als comentaris de les entrades o bé a la direcció ppsoe2000@yahoo.com. Molts són els candidats que aspiren a la presidència, a les diferents vispresidències i, sobretot, al càrrec de tresorer, i la competència serà renyida. En aquesta batalla es podrà comprovar que no hi ha cervell petit.
Els comicis seran escrupulosament democràtics sense que s’il.legalitzi cap candidatura -sí, encara que molts dels candidats segueixin copiant-se entre ells tot s’hi val- i sense que es permetin pactes entre els diferents candidats, i el sistema de votació consistirà en donar sis punts al primer, tres al segon i un punt de consolació pels tres periodistes més dignes de presidir l’Assemblea de Majares.
Val a dir que els candidats podran obtenir punts extra segons l’edició 18/98 del Reglament Electoral de l’Assemblea de Majares redactat d’acord amb els Estatuts de l’Assemblea. Així, obtindran un punt extra (*)aquells que a) diguin que Núñez és el millor president de l’història del Barça; b) sostinguin que per ser president un ha de saber de futbol; c) els que acusin Cruyff, algun membre de l’Elefant Blau o Bassat de no ser barcelonistes per haver criticat el penós Barça dels nuñistes; d) els que recordin que el Dream Team va guanyar lligues a l’última jornada i va perdre la final d’Atenes; e) els que critiquin Laporta o qualsevol candidat per barrejar futbol i política i f) els que contra tota evidència mirin de separar la directiva de Laporta del que hem vist i seguim veient al camp durant tots aquests anys.
Per últim, entre tots els participants es farà una rifa encara per determinar i que inclourà, en tot cas, una nit amb la txati del de la 13. Molta sort a tots, Visca el Barça i Visquin els catalans!
(*): Normativa sotmesa a limitacions per raons sanitàries que poden impedir un normal còmput dels vots.
