BARÇA- ALMERÍA 1-0
Més Que Un Club, amb una plantilla curtíssima, ja lidera en solitari la classificació després de guanyar per poc a res un ultra-defensiu Almería. Val a dir que lidera la classificació amb prou marge de millora, doncs peces clau com Márquez, Henry o Iniesta estan lluny de la seva millor forma, hi ha hagut diverses lesions i l’entorn no ajuda. El cas és que el barça de les cinc copes, que va destrossar els enemics a casa seva i que ha batut tots els registres del club, afronta la nova aturada provocada pels no-nacionalistes de la FIFA en una posició envejable, després d’haver guanyat tots els partits oficials excepte l’empat al camp del líder del Calcio.
Així, cal esperar que aquestes dues setmanes de sequera informativa siguin una melé d’intoxicacions periodístiques i d’escampament de tota classe de merda a càrrec de la premsa esportiva indígena, i és que totes les coses que hem vist a can Barça els darrers sis anys i escaig han de resultar molt coents per genteta que va recolzar el règim anterior que, recordem, va acabar amb tres anys en els quals el Barça no va passar de la quarta posició.
GETAFE- OSASUNA 2-1
Tres paraules basten per definir el que van veure els milers d’herois que es van acostar al prestigiós Coliseo Alfonso Pérez: Michel contra Camacho. Es pot demanar menys?
VALLADOLID- ATHLETIC 2-2
Empat d’Un Cas Únic en el Futbol Mundial a Valladolid, amb gol final aconseguit en inferioritat numèrica pel cadell Muniain després de que Fernando Llorente acabés el partit a l’hospital amb una contusió cranial de les que fan afició. Tot plegat, emperò, molt mens sòrdid que el congrés del braç polític dels GAL que ha consolidat el poder de Fatxi López al capdavant del partit.
RACING- VALENCIA 0-1
El Racing regala tres punts al Blavencia d’Emery, que va guanyar per poc a res un partit més lleig que la macedònia de notícies que van arribant dels demòcrates no-nacionalistes del PPSOE blavencià.
SPORTING- MALLORCA 4-1
Pallissa de l’Sporting al Mallorca en un partit disputat entre dos equips que estan apostant per intentar jugar a futbol, quelcom impresentable i indigne d’una competició del prestigi i la importància de la lliga de les Estrelles.
AT. MADRID- ZARAGOZA 2-1
Primera victòria del Pateti contra un Zaragoza plagat de baixes i que va rescatar els matalassers de la zona de descens. I és que quan un lluita al final les coses acaben sortint bé, així que esperem que Abel Resino formi part de la propera delegació madrilenya per presentar la candidatura olímpica del 2020. Almenys ell recordarà de portar l’acreditació, no com el Más Listo de la Clase, que va donar peu a una involuntàriament còmica intervenció d’un monguer de Radio Marca indignat perquè el de la porta no coneixia El Que Siempre Aparece.
VILA-REAL- ESPAÑOL 0-0
Empat a res entre els Germans de la Pampa i l’Apañó en un partit marcat per l’expulsió matinera d’un jugador perico. Després del partit es va detectar a Nagasaki el suicidi, per la via tradicional japonesa, de l’executiu d’una televisió nipona que havia presentat una oferta milionària pels drets televisius dels pericos, així com un avançament dels seus partits a les tres de la tarda.
XEREZ- MÁLAGA 1-1
Derbi de poder a poder disputat entre dos equips andalusos que tristament no estan a segona. Molta igualtat, centrecampisme, pivots defensius i, a la fi, empat a poc, repartiment de punts i el deliri a les grades.
TENERIFE- DEPORTIVO 0-1
Victòria per poc a res del Depor de Lotina a Tenerife en un partit gairebé tan emocionant com mirar fixament un punt de la paret durant dues hores seguides. Queden 35 finals.
SEVILLA- MADRID 2-1
L’important, cal dir-ho, és participar. El Millor Club de l’Univers va ser escombrat del camp pel Mehó Equipo Der Mundo talment com si fos una candidatura olímpica feta només per saquejar caler públic davant Rio de Janeiro. Des d’aquí condemnem el COI, culpable a més de dificultar en extrem la més que probable operació urbanística que sota paraigües olímpic havia de servir per treure el Madrid de la fallida si al final tot allò dels 800 milions de samarretes venudes que va piulant la premsa esportiva madrilenya per ordre del ser superior resulta ser més fals que un sindicalista espanyol.
Item més, aprofitem per afegir que els membres del COI tots ells mereixen l’adjectiu que Guti, en una nova demostració de l’elegància i el senyoriu que caracteritzen el Millor Equip de l’Univers, va dirigir a un sevillista de raça negra durant el partit: “simio“. En l’apartat de coses positives destaquem que sembla que Pellegrini li està agafant tírria a Benzema, i que en el partit més dur del que portem de temporada es va decidir per donar 90 minuts al Que Nunca Aparece, que es va tirar el partit vegetant pel camp.
