GETAFE- BARÇA 0-2
El Barça de Cruyff, Laporta, Txiki i cada cop més Guardiola segueix guanyant partits. En un partit que va servir perquè Ibrahimovic i Txgrinski -mantenim aquesta grafia fins que el camarada Ròdia faci les oportunes correccions- segueixin llurs progressos per adpatar-se a l’equip, Més Que Un Club es va sobreposar al virus FIFA i va guanyar amb claretat al camp d’una bonica localitat governada por un sociata -i per la seva parentela- amb pocs iguals a Catalunya, si exceptuem l’acual alcalde de Sabadell.
Ha estat una pre-temporada molt moguda. A hores d’ara, ja estem informats i sabem que tenim una plantilla curtíssima, que l’Ibrahimovic aquest és un paquet, que Henry no està motivat, que Puyol i Tito estan molt emprenyats, que Guardiola no es pot veure amb la directiva, que ens han estafat amb el lliure ucraïnès, que tots els de la junta s’apunyalen entre ells i, en fi, un llarg ectètera de regals dels indocumentats de la premsa esportiva barcelonina. No seré jo el que negui la possibilitat de que Eto’o celebri el seu tercer gol aquesta dimecres amb un cop de cap a Guardiola, però l’important segueix sent que estem on estàvem, que manen els bons, que els dolents estan d’allò més rabiuts després de tota la bilis que van haver de tirar coll avall la temporada passada i que, en fi, si les coses van mal dades i l’equip no treu resultats la temporada estarà justificada convocant una consulta sobiranista a les instalacions del Camp Nou.
VILA-REAL- MALLORCA 1-1
El Txingurri Valverde segueix afinant els Germans de la Pampa, i amb un empat a poc a casa en el derbi pancatalanista de la jornada perllonga la seva imbatibilitat. El matx va ser disputat sota una intensa pluja, fet que va afavorir encara més el migcampisme i la igualtat, fins al punt que alguns espectadors miraven d’enterrar llur cara en un bassal per evitar contemplar els 90 minuts.
SPORTING- ALMERÍA 1-0
Poc a res per l’Sporting de Preciado en un matx igualat, com correspon a tot derbi. Davant les crítiques per considerar un derbi el partit per tal d’omplir ratlles de crònica, em defenso dient que els dos equips vesteixen els mateixos colors, i que per tan l’ús està justificat, en referir-se el concepte a contendents que presenten similituts. Per exemple, falangistes i jutges, policies i advocats de l’estat, sociates i peperos o, per què no?, el Rei i Josef Fritzl.
SEVILLA- ZARAGOZA 4-1
En mig d’insistents rumors de que Er Mehó Equipo Der Mundo està a punt de ser declarat Millor Equip dels segles II-XI d.C. per una entitat dedicada a fer estadístiques del futbol, els de Jiménez apallissen un Zaragoza que encara està molt i molt verd, però que almenys porta algun punt, cosa que no tots els equips poden dir.
VALLADOLID- VALENCIA 2-4
El Blavència ha començat la temporada gairebé tan bé com va començar l’anterior, davant la lògica indignació dels seus aficionats, que no poden insultar els seus jugadors, tècnics i directius tal i com desitgen amb una passió absolutament desaforada. Els aficionats castellans, per la seva banda, van tornar a casa mosquejats per l’excés de gols, que fonts de la premsa local atribueixen als totalitaris referèndums muntats a les zones oprimides de l’Estat.
XEREZ- ATHLETIC 0-1
Amb un poc a res aconseguit gràcies a un auto-gol, l’Athletic de Kaparrotz aconsegueix la seva segona victòria, i que els pericos no passin solets la setmana de l’estrena del mini-Bernabéu de Cornellà. Els lleons segueixen aconseguint, per extrany que sembli, jugar cada dia pitjor, fins al punt que no es descarta que un dia puguin perpetrar un partit més avorrit que tres minuts d’elucubracions intel·lectuals de Pau Gasol.
TENERIFE- OSASUNA 2-1
Victòria del Tenerife contra un Osasuna de dibuixos animats, que tot i la derrota es va endur dues targetes vermelles d’aquestes que permeten que els analfabets funcionals de la premsa esportiva puguin escriure que els navarresos van vendre cara la seva pell.
AT.MADRID- RACING 1-1
Bon inici de temporada del Pateti, que amb un vibrant empat a poc a casa i una concorreguda manifestació contra els rectors del club comença la temporada d’allò més animat, donant esperances als que, com jo, els desitgen la desaparició com a final feliç després de baixar a segona sense guanyar un sol partit i, això sí, guanyant la Champions al Bernabéu per 1-0 amb gol de Maradona, fitxat a la desesperada al Nadal per mirar de redreçar la situació com a entrenador, i amb fitxa de jugador des de l’Abril en substitució del Kun, que haurà abandonat el futbol per una lesió produïda per un aficionat indignat.
DEPORTIVO- MÁLAGA 1-0
Fa uns dies escrivia Domènech Garcia, director de comunicació durant el nuñisme, que a l’hora de plantejar la independència de Catalunya, calia deixar clar que seria molt perjudicial pel Barça perquè abandonaria una competició potent com la lliga de les estrelles, etcètera. Val a dir que ho deia per llençar merda contra Laporta, com acostuma, i és que no deu ser gens fàcil veure com el paiu que més odien del món ha estat capaç d’aixecar en sis anys el doble de Champions que tots els seus predecessors junts. El Rival Petit, en conseqüència, condemna Domènech Garcia a veure tres cops el Deportivo- Málaga acabat amb poc a res, i a fer una redacció amb cent arguments contra la sobirania dels catalans extrets de la seva experiència mirant el partit.
ESPAÑOL- MADRID 0-3
Sí, amics, és cert. Estem sobre avís. En algunes ocasions no hem estat tot lo encertats que voldríem a l’hora de tractar l’equip ex-barceloní, i ens ho han tirat en cara. Però les persones som persones perquè ens equivoquem, perquè aprenem, perquè aprenem dels errors, perquè dia a dia ens anem fent més grans, reflexionem…
Dit això, i amb aquest ambient de germanor, comencem la crònica de l’estrena a la lliga del nou dallonses, per dir-li d’alguna manera mentre no hi plantin quelcom similar a la gespa, perico. L’esperada, en tots els sentits, derrota contra els galàctics ens va deixar amb un diumenge de transistors, i tots els rivals pericos van anar puntuant sense misericòrdia menys el Xerez que, a causa d’un auto-gol que ha motivat sospites de primes a tercers, acompanya l’Apañó en el fanalet vermell, amb zero punts i zero gols.
Dit tot això, i a mode de la nostra particular consulta, deixem un tema sobre la taula: ahir a Arenys hi havia més pericos dins del cordó policial o fora d’ell?
