Barcelonitis a Can Maligne

Tot just tornar de vacances i ja tenim dos títols més al sac. Cinquè títol d’un any 2009 que passarà a la història, i preparats per completar la feina amb l’adjudicació el proper mes de desembre de l’únic títol que encara no tenim: la Copa Intercontinental. Amb aquest tercer títol de la temporada i sisè de l’any, estarem en el recte camí per aconseguir, a finals de maig de 2010, els tres títols restants que completaran la consecució de 9 títols consecutius des que en Pep Guardiola es va fer càrrec de l’equip. I si després de les eleccions presidencials continua d’entrenador, ens plantarem a finals de 2010 amb dotze títols (12) d’una tacada. De Guiness, vaja!
 

Sabem que en Pep no comparteix aquestes expressions d’optimisme desmesurat i que la seva actitud –amb molt bon criteri- és la de tocar de peus a terra i creure que per una qüestió purament estadística, és pràcticament irrepetible una temporada com aquesta. A Rival Petit però, i més concretament pel que fa a l’Urdin-Gorria, ens agrada no reprimir-nos, gaudir del moment i transmetre optimisme pels quatre costats. I sobretot quan venim d’aguantar les permanents i sistemàtiques campanyes de canguelos i villaratos que promou la Brunete d’allà i que retroalimenta la Brunete d’aquí.
 

Dèiem al finalitzar la temporada que calia gaudir del triplet i no tornar-nos bojos al mercat de fitxatges, doncs ja teníem el millor equip i si calia fer fitxatges seria per millorar la plantilla. I no només teníem el millor equip, sinó que també teníem el millor entrenador, el millor president i el millor secretari tècnic. Així doncs, calia estar tri-tranquils i tenir confiança amb el Pep, el Jan i el Txiki. Segur que farien bé la seva feina i estic convençut que han fet molt bona feina. Les sortides estaven cantades, les arribades són interessants i la pedrera segueix oferint alternatives vàlides.
 

D’altra banda, tot i l’arrencada impetuosa del ser superior amb els delirants fitxatges del Ronaldo (ex CR7)) i del Kaka (I belong to Jesus), hem vist com pagaven el gust i les ganes pel Sabi Alonso, el Benzemà i el dolent del València. També ha estat un espectacle veure com regalaven jugadors i acumulaven un dineral de pèrdues per alliberar-se del excés de plantilla. I tot sota la mirada còmplice, l’absència de crítica i la unanimitat seguidista per part de totes les vaques sagrades de la Brunete. Des de los Manolos de Cuatro, passant pel pallasso Roncero i continuant amb els intel•lectuals Relaño i de la Morena, entre tota una legió inacabable de patètics brunètics.
 

Patètics brunètics als quals pensem fer un seguiment especial aquesta temporada. En una primera incursió per la xarxa ja hem detectat alguns blocs que poden fer-nos passar una bona estona, com ara Defensa Central o Fans del Real Madrid que serien paradigmàtics del grau de Barcelonitis aguda en que està instal•lada tota la Brunete des de la final de Roma del maig passat. Si algú sap d’algun altre niu merengue susceptible de ser seguit i analitzat que ens ho faci saber i en farem un acurat marcatge.
 

I mentre a l’economia espanyola no li broten ni les males herbes i les empreses aprofiten –via ERO/ERE- per anar fent neteja i renovació de personal, veiem com el Gobierno de España també aprofita l’avinentesa per anar recuperant competències tot legislant sota el papus de la crisis. Des de les Caixes d’Estalvi fins a la pastilla del dia després, tot passant pels fons Zapatero d’inversió municipal, en serien una petita mostra. I tot això mentre PP i PSOE negocien el redactat definitiu de la retallada estatutària del Tribunal–juezyparte-Constitucional. Confiem que en aquesta deriva harmonitzadora i recuperadora de competències del Gobierno central, no els hi doni per trobar una fórmula constitucional que obligui al Messi o l’Iniesta a fitxar pel Maligne com en el seu dia ja va passar amb l’Alfredo di Stéfano.
 

I mentre la Brunete segueix buscant l’antídot contra la barcelonitis aguda, caldrà que estiguem atents a la Brunete nostrada i els seus bucs insígnia RAC 1 i el Mundo Deportivo que a un any vista de les eleccions a la presidència del Barça ja han començat la seva peculiar campanya electoral. Confiem que en el seu afany per reconquerir el poder perdut no aconsegueixin desestabilitzar el millor Barça de tota la història.

Espero hàgiu tingut unes bones vacances i ens retrobem aquí els dimarts de cada setmana com la temporada anterior. Bé, avui amb una mica de retard, però confio que la setmana vinent recuperarem plenament la normalitat.

 

Ara toca gaudir dels dos títols acabats d’aconseguir i esperar tranquil•lament que arribi el desembre per conquerir l’únic títol que ens falta. Mentrestant podeu riure una mica amb la hipotética final de la champions 2010 al camp del Maligne. A peu de pàgina el vídeo que us anunciava al principi.

Signat: Urdin-Gorria