DEPORTIVO- BARÇA 1-1
Més Que Un Club acomiada una temporada sensacional amb un empat a poc a Riazor contra el Depor de Lotina, que després d’un any igualment brillant aconsegueix escapolir-se pels pels de jugar la propera UEFA. És un bon moment per fer el balanç del que ha estat aquesta temporada i de, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, recordar els moments viscuts durant tot l’any. Jo em quedo, personalment, amb tres coses: la pallissa a casa dels nostres enemics, el gol d’Iniesta a Londres i, com no, la integritat de l’estiu passat, on la Santa Aliança dels sectors més submorals del barcelonisme, el sossi i els analfabets funcionals de la premsa esportiva es van quedar a un pam de la glòria en el seu objectiu de derrocar el Poder i, un cop més, cavar la fossa del Barça.
La propera temporada pinta més difícil que desincrustar el Mito del Madrid. Premis absurds com el FIFA World Player, tornejos encara més absurds com supercopes, mundialets i, com no, al mundial. I unes eleccions que es presenten més purulentes que els baixos de Ronaldinho durant les dues últimes temporades. Només el feliç retorn de Florentino Pérez, el president de tots els anti-madridistes, i un intel·ligent acord entre la junta actual i el grup de Soriano remaran a favor del Barça, però una cosa és certa: en 14 anys de cruyffisme-leninisme, el Barça s’ha endut tres Champions, mentre que quan han manat els dolents la norma és parlar de Lacatus, Piojos i demés.
RACING- GETAFE 1-1
Amb un empat a poc a Santander que cal qualificar de lamentable, el Getafe de Michel es salva per goal-average en una última jornada d’infart. L’entrenador madrileny aconsegueix, d’aquesta manera, exposar les seves credencials com a Guardiola blanc. Per què no somiar?
NUMANCIA- SEVILLA 0-2
En un partit més lleig que la campanya electoral de les eleccions europees, el Sevilla acomiada la temporada guanyant a Soria un Numancia que torna al Pou fent-ho, això sí, sense estar en fallida i amb un comportament digne dels aficionats. Els sevillistes, per la seva banda, van poder gaudir amb el descens dels seus veïns.
AT. MADRID- ALMERÍA 3-0
El pateti serà a la propera Champions. Almenys, a la fase prèvia. En efecte, és una notícia lamentable, però tenint en compte tots els fets que han passat durant l’any, més val considerar-ho un mal menor i donar-li una mica més de temps a Abel Resino perquè acabi de dilapidar el llegat d’Aguirre.
ESPAÑOL- MÁLAGA 3-0
L’Apañó acaba la lliga amb una nova victòria que el porta fins la desena posició -comencen els somnis de UEFA per la propera temporada- i un hat trick d’el otro Raúl– Renovació Ja!-. Feliçment, no han estat claus per assolir la permanència els tres punts aconseguits al Camp Nou. Feliçment, els pericos acaben la temporada evaquats de la ciutat de Barcelona per sempre més, i el RP no entén com no s’ha organitzat una rua per acompanyar-los a la sortida ruixats amb quitrà i plomes. A veure si, ja que no han assolit l’objectiu d’estrenar l’estadi a segona, aconsegueixen almenys el d’estrenar el camp baixant a segona: ànims!
VALENCIA- ATHLETIC 2-0
El Blavencia acaba la temporada a zona UEFA, amb Bancaixa al consell d’administració, un deute gegant i la ferma determinació de vendre els seus millors jugadors, fet pel qual pronostiquem el deliri a mestalla, on els aficionats indígenes es podran dedicar a escridassar directius, tècnics i jugadors locals durant unes quantes temporades.
MALLORCA- VILA-REAL 2-3
Els Germans de la pampa, en un any infestat de lesions, acaben la lliga fora de la zona Champions després de guanyar el Mallorca de Manzano, que després d’una segona volta d’impressió repetirà a la lliga de les estrelles la temporada vinent.
BETIS- VALLADOLID 1-1
En el que és una bona notícia en una temporada plena de bones notícies, el Betis, equip simpàtic com pots, i els recull-pilotes del Betis, més simpàtics encara, se’n van a segona. Les celebracions, consistents en increpar i insultar jugadors, tècnics i directius del club, ja han començat, i esperem que es perllonguin durant una bona temporada.
SPORTING- RECREATIVO 2-1
L’Sporting es salva a l’últim partit amb una convincent victòria contra el recre, que feliçment jugarà la propera temporada al Pou. I és que posats a veure lligues tan lamentables com la que ens ocupa, molt millor fer-ho amb equips decents com l’asturià o el Tenerife -que està a punt de pujar- que amb els andalusos o els diferents filials merengues que hi pululen. Un 10 per Manolo Preciado, que amb quatre canyes i sense porter ha demostrat que es por mirar de jugar el futbol i passar la mà per la cara a tant mediocre.
OSASUNA- MADRID 2-1
Osasuna es salva a l’últim partit remuntant contra el Millor Club de l’Univers i fent una festa que riu-te de la del triplet. Els navarresos, a més, acaben líders en la prestigiosa categoria d’empats i com a tercer equip menys golejat, constituïnt un bloc sòlid i difícil de batre que seguirà castigant les retines dels aficionats.
Pel que fa als nostres enemics, i a l’espera de l’article que farem sobre el remake de la Galàxia sumant-nos a la premsa nacional de la nació de madrid per celebrar el Triplete de la propera temporada, acaben una temporada on un cop més cal destacar el Más Listo de la Clase que, en plena segona joventut -o tercera, o quarta- segueix donant exemple d’amor als colors, de companyerisme, d’entrega, de sacrifici, de vasselines i de totes les coses que l’acrediten com el Mito que és i que en justifiquen la renovació. De fet, el RP ha pogut saber que Kakà i els blancs negocien que el brasiler celebri els gols la propera temporada senyalant amb els polzes el dorsal 7 i la samarreta de Raúl.
