MADRID- BARÇA 2-6
Tal i com vam informar en l’actualització d’urgència efectuada la matinada del passat Diumenge després de tots la nit fent esses per la República de Gràcia, Més Que Un Club li va fer tot el kamasutra a l’Espíritu de Juanito. Al recollit aleshores cal afegir altres demostracions del Villarato perpetrat Dissabte al Bennabéu. En un moment del matx, Iniesta es va infiltrar a l’àrea i violentament va donar un cop de tíbia al peu de Lass, en el que en argot es coneix com un penal invers de tota la vida, que no va sancionar l’àrbitre. Guardiola va agredir desenes de periodistes a la sala de premsa parlant en català. I què dir del cant al nacional-socialisme esgarrifós de Puyol en aconseguir avançar els culés, i que ha provocat que el pobre Guardans i Cambó porti dos dies sense dormir? En fi, esperem que els propers dies el Comité de Competició faci la seva feina per així tornar a blindar la Cibeles, després del petit entrebanc del Dissabte.
Deixant les anècdotes, el Barça afronta d’aquí a dos dies el matx més difícil de la temporada. Contra el rival més fort. Sense Márquez, i amb la possible presència de Cáceres o Silvinho a l’equip inicial. Així les coses, és un bon moment per dir que, de la mateixa manera que els del Grupo Godotis es van empassar el canguelo i demés subproductes per mongers cuinats a la premsa nacional de la nació de Madrid sense cap relació amb la realitat, el tsunami d’eufòria que viu l’entorn és intrínsecament dolent, indesitjable i perillós. Tanmateix, cal dir que fins al dia d’avui, i en el que és un mèrit de l’entrenador, l’equip s’ha comportat en tot moment.
BETIS- AT.MADRID 0-2
No tot ha de ser el derbi, amics. Els altres equips també van jugar i mereixen un respecte. No l’obtindran, això sí, aquí. Després de 34 jornades fent cròniques dels patètics partits de “la mejor liga del mundo” no seré jo el que expliqui coses absurdes com el matx entre bètics i matalassers quan puc estar parlant de l’espectacular matx de Samuel Eto’o, convertint la banda esquerra a la que s’han aferrat els dolents en les últimes jornades en no-res.
VILA-REAL- SEVILLA 0-2
I què no podem dir d’Henry, la intel·ligència amb la que va jugar i buscar l’esquena dels defenses blancs? Tanmateix, si som honestos i demòcrates hem de reconèixer que l’actuació del francès no va poder fer ombra a la del Que Nunca Aparece, àlies el Mito, àlies el Ferrari, àlies el Que Nunca Hace Nada, etc, que va donar una nova exhibició de pundonor i amor als colors.
OSASUNA- RECREATIVO 1-2
Ja sabíem que Xavi la toca millor que Lass. Fins i tot un veterà de l’Irak amb les cames amputades la toca millor que Lass. El que no sabíem és que fins i tot seria capaç de robar-li la cartera un cop rera l’altre i deixar-lo més retratat que l’escot de la Belluci. Com a dada sociològica interessant, Lass és constantment anomenat “el que nunca falla” en els mitjans progressistes, bilingües, demòcrates i no-nacionalistes del Grupo PRISA, conglomerat afí al GAL.
SPORTING- ATHLETIC 1-1
Fou força interessant veure que, per primer cop, Messi no fracassava ocupant l’eix de l’atac, sobretot tenint en compte que el dimecres una bona manera d’atacar una defensa com la dels anglesos seria recuperar aquell costum que va implantar Déu i que consistia en anar canviant de posició i banda els davanters per despistar els defenses. Això sí, tenint en compte que els centrals madridistes et feien venir ganes d’apadrinar-los, no sé fins a quin punt els anglesos deixaran que Messi es giri tal i com va fer Dissabte.
MALLORCA- GETAFE 2-1
No s’han sentit dir gaire coses del Mallorca- Getafe. Per sort. No podem dir el mateix de l’actuació de Víctor Valdés, que va treure dues pilotes dues decisives -un intent d’auto-gol d’Alves, i un xut de Robben- dues quan el matx encara no estava decidit, i que es sumen a la doble aturada que li va fer a Drogba el Dimarts passat.
RACING- ALMERÍA 0-2
Fou especialment indignant que Piqué, avorrit de marcar el Mito durant tot el matx, s’apuntés a pujar a l’atac per mirar de fer un golet com si estigués jugant al pati de l’escola. I fou lleig, també, deixar que els dolents fessin un golet i s’emocionessin per acabar esclafant-los i convertint-los en objecte d’escarni.
DEPORTIVO- VALLADOLID 1-0
L’apartat de coses a millorar és breu però important. La concentració defensiva en les jugades a pilota aturada, especialment si tenim en compte les baixes del Dimecres, són un problema a resoldre.
ESPAÑOL- VALENCIA 3-0
Snif.
NUMANCIA- MÁLAGA 2-0
Senyors, que bé ens ho estem passant. Com estem gaudint. Quan increiblement gran és el poder de Déu i el fèrtil llegat que ha deixat a Can Barça, i com enyorarem tot això quan la propera temporada, amb unes eleccions entremig, la purulenta escòria que tenim per entorn comenci a posar les coses difícils.
Signat: Popota
