Sí amics és cert: lamentable. Les coses ja van començar a pintar malament quan, inexplicablement i en un exemple de manca d’esportivitat sense precedents, el Barça es va negar a fer el preceptiu passadís al Millor Equip de l’Univers abans del partit. Plovia sobre mullat. Màrtir Pepe havia estat apartat del partit amb una sanció altament inmerescuda per un home penedit i que havia demanat ajuda psicològica al club per ser més humà. El Pobre.
Però la cosa va sortir inclús pitjor del que hom podia esperar amb els mals precedents de manca d’espanyolitat i democràcia d’abans del partit. Prenguem un exemple: en el segon gol dels blancs, l’àrbitre es va limitar a recuperar la pilota pel Madriz i inventar-se la falta prèvia al gol, sense no tan sols rematar ell sinó fins i tot negant-se a abraçar l’autor del gol com manen les normes entre bons companys. Prenguem un segon exemple: els múltiples crims contra la humanitat perpetrats per Thierry Henry contra Sergio Ramos, sotmès a una humiliació pública mai vista des que el Ministro Morán es va menjar allò de l'”OTAN, de entrada, no”. Prenguem inclús un tercer exemple: tenint en compte que el matx es disputava a les vuit de la tarda, hora en que els infants estan ajaçats davant el televisor, permetre un escàndol obscè com l’observat és d’una il·legalitat manifesta. I és que una cosa és que un canal local o de mala mort o del Grupo Godó o tot junt posi porno de matinada, i una altra de ben diferent és convertir un matx de futbol en una peli porno: un quart d’hora està bé, però un cop rera l’altre, un cop rera l’altre, arf-arf, arf-arf, un cop rera l’altre, arf-arf, un cop rera l’altre, nyaca, un cop rera l’altre, en canal, un cop rera l’altre, per tot arreu, un cop rera l’altre, arf-arf, és una inmoralitat que les autoritats no haurien d’haver permès. I un quart exemple, fins i tot: la decisió de l’àrbitre de donar per acabat el partit al minut 90, justament quan l‘Espíritu de Juanito es preparava per fer aparició, quan el Que Nunca Aparece es preparava per trencar en dos la història del futbol aconseguint set gols per donar la volta al gol average al descompte i fer bons els pronòstics.
Indignant. Grotesc. En una paraula, Villarato.
Tanmateix, no està tot perdut. L’accident d’ahir no és sinó una petita pedra al camí, i no hem de perdre la fe: l’espíritu de juanito és més viu que mai, la premsa nacional de la nació de Madrid segueix encertant en la línia canguelo, els borbons tenen un QI superior a 70 i, en fi, queda molta lliga per endavant. La llàstima, això sí, és que el monàrquic i nacionalista Grupo PRISA ja no xuclarà més: el matx d’ahir fou l’últim alè, aquest trimestre han tingut una caiguda del 90% dels beneficis, en fi, una pena per qualsevol persona bona espanyola, bona demòcrata i bona súbdita de Su Majestad.
