Tot just finalitzat el partit Madrid-Getafe de la doble jornada futbolística de la darrera setmana, començava un nou capítol de la deriva esquizo-paranoide en que està instal•lada la Brunete Mediàtica i/o Caverna. Aquest cop es tractava de ressuscitar l’espíritu Juanito. No ha quedat del tot clar si es referien a les famoses remuntades èpiques o a la famosa antiesportivitat d’aquest jugador merengue de la dècada dels vuitanta. Jugador que encara manté la plusmarca mundial pel que fa a sancions a comportaments antiesportius. Èpica va ser la seva agressió a l’estrella alemanya Lothar Matthäus i exemplar la seva sanció: cinc anys -CINC- d’expulsió de les competicions europees. I deixem-ho aquí per respecte als difunts.
Paral·lelament a l’espíritu Juanito començava la campanya per a la beatificació de Pepe Lecter en base a la visió del vídeo de la jugada on es podia comprovar –nítidament- amb quina delicadesa havia apallissat al jugador del Getafe, Casquero, procurant evitar en tot moment trepitjar-li el cap i les parts més nobles. En conseqüència calia començar a crear pressió sobre el comitè de competició i aconseguir l’aplicació de sancions en el seu grau mínim.
I dic jo que es podrien haver estalviat la pressió sobre el Comitè, doncs l’aplicació mínima de la sanció estava garantida: els membres d’aquests comitès sempre tenen una cosa en comú: són advocats, funcionaris de l’estat i ex-socis del Real Madrid.
Del cinisme de: “le pueden caer hasta seis partidos” o “considerar las patadas a Casquero y el puñetazo a Albin como una única acción continauda” o “la agresión a otro sin causar lesión” a la llàgrima fàcil de: “Si veo que no tengo forma de volver a jugar al fútbol, me dedicaré a otra cosa” o “arrepentimiento espontáneo” o “tras el partido se encerró en el vestuario y no paró de llorar” o “se metió en el despacho del colegiado, al que pidió disculpas “entre sollozos”. Una petita selecció de frases brunètiques -amb el Relaño al capdavant- que ens evoca les èpoques -feliçment ja superades- del NOticiario DOcumental del històrics Prats pare i Alvarez pare.
A destacar també, el contrast entre els esgarrifosos crits del hooligan Martinez, el del Canal Plus, colega del Robinson i amb pinta de locutor de toros, insultant al Juninho Pernambucano el dia del Barça – Olympique, tot bramant: “eres un cerdo, eres un cerdo” i el tractament de les salvatges agressions del Pepe, fent-se descaradament l’orni i cridant de manera desaforada: “victoria épica, victoria épica”.
La intoxicació estava servida i els resultats han estat els esperats: pírrica sanció de 10 partits que un cop recorreguda es quedarà amb sis o set, just a temps de començar la pròxima lliga. I curiosa la “imparcial” manera de visionar el vídeo del partit, vàlid per indultar la targeta de l‘Higuain, però invàlid per empaperar al repulsiu i desagradable Marcelo, aquell que se les tenia amb el central del Getafe, Daniel Diaz, ofuscat i convençut del seu possible origen català (Cata Diaz).
El Comité de Competición cobrint-se de glòria i acumulant més desprestigi que la devaluada Creu de Sant Jordi. El Juander declarant que “la sanción a Pepe es exagerada” i fent mèrits per entrar de comentarista a la Sexta per quan el Florentino li doni el passaport, i el Boluda superant-se a sí mateix al crit de: che boludo!, “la sanción és una salvajada”. O potser volia dir una chorrada?
Un cop aconseguit l’objectiu, els brunètics es prenien un respir just fins el partit València– Barça, on, d’una jugada anul·lada per fora de joc i amb el t´titol de Villarato –portada de l’As(e)– demanaven penal contra el Barça i l’expulsió d’en Puyol. I per acabar-ho d’adobar, el quart ridícul consecutiu d‘Er Meón Equipo Der Mundo permetrà que, mentre el Barça disfruta de la semifinals de la Champions, el desplegament mediàtic de la Brunete -a cavall de la Gran Remontada– ens trepani el cervell dia sí i altra també amb la cançó de la setmana: “embalados hacia el título”.
I com aperitiu del que ens espera, aquest dilluns a la Cuatro, el duo los Manolos (Lama&Carreño) al crit de “No me toques al Casquero! No me toques al Casquero!”, com reivindicant per al davanter del Getafe la concessió de la insígnia d’or i brillants del Real Madrid i/o una plaça de tècnic a perpetuïtat vitalícia.
Signat: Urdin-Gorria
