VALENCIA- BARÇA 2-2
El Barça es deixa dos punts a Mestalla en un partit més fluix del que és habitual a causa de diversos factors. En primer lloc, la inminència de l’anada de semi-finals de la Champions va fer que els culers perdessin agressivitat, pel senzill motiu de que un cop et pot deixar fora del partit de l’any. En segon lloc, la baixa de Márquez en defensa va permetre als blavencians pressionar millor la sortida de pilota culé. En tercer lloc, l’absència d’Henry va disminuïr no només les opcions de l’atac blaugrana sinó les del mig del camp, en haver-se d’avançar Iniesta per ocupar la posició d’extrem. Per últim, el nen del contracte dels 50 milions va jugar a ritme de passeig -és especialment instructiu veure’´l corretejar al costat de Pablo en el segon gol dels blavencians a tocar del descans, quan més atent has d’estar al que passa-.
La punxada, tanmateix, arriba en un moment inmillorable, abans de visitar el Bennabéu i de rebre el Chelsea en la que serà la setmana més important de la temporada, fet que permetrà allunyar dels jugadors de Més Que Un Club els perniciosos efectes de l’onada d’eufòria que s’hagués produït entre els indocumentats d’haver-se produït resultats més positius pels culés.
Per últim, aprofitem per fer tres cel·lebracions tres. En primer lloc, el de la 13 torna aquesta setmana a les cròniques de la Champions, després d’uns dies greument enganxat al cercamines del Windows provocant la preocupació dels seus allegats. En segon lloc, en Ròdia obre un nou blog que la gent de bon gust podeu llegir aquí. Per últim, el passat Dissabte va ser l’aniversari de Déu Nostru Senyor, també conegut com a Johan, que va ser enviat a la terra per acabar amb els dolents, parlin aquests amb la jota i siguin usuaris de les cremes fixadores de cabells o bípeds enganxats al dialecte nuñista.
GETAFE- VILA-REAL 1-2
Els Germans de la Pampa s’acosten a la zona Champions amb una important victòria que totes les bones persones hem de cel·lebrar, no només pel fet que Sevilla o Blavència podrien quedar fora de la Champions sinó perquè acosta el Getafe al Pou.
RECREATIVO- MALLORCA 2-4
El Mallorca confirma llur salvació després d’una segona volta estratosfèrica i deixa el Recreativo amb peu i mig al Pou, cosa especialment d’agraïr especialment si davant d’un s’obre la perspectiva d’una temporada sencera sense haver de fer cròniques dels partits, per dir-ne d’alguna manera, del Recre.
VALLADOLID- OSASUNA 0-0
Un pletòric empat a res a Pucela acosta els bascos a la salvació i els castellans a l’òptim de mediocritat que és l’objectiu de la seva existència, juntament amb la unitat i catolicisme del Regne preferit per la Divina Providència.
ATHLETIC- RACING 2-1
L’Athletic també toca la salvació després d’una temporada horripilant, després de guanyar el Racing en un partit pletòric de faltes, targetes (23), expulsions (6), centrecampisme i, en fi, tot allò que fa de la lliga de les estrelles quelcom diferent.
MÁLAGA- DEPORTIVO 1-1
Els dos equips que li disputen al Pateti una plaça per la propera UEFA no van decebre i, en un partit amb una part per cada equip, ben plantejat per ambdós entrenadors, amb molt ordre, amb poques concessions de cara a la galeria i, en fi, amb les grades a punt d’infartar, empaten a poc, deixant totes les opcions obertes per les properes cinc jornades, que es presenten d’allò més emocionant.
ALMERÍA- NUMANCIA 2-1
Pas de gegant de l’Almería cap a la salvació contra un Numancia que va fer un pas no menys petit vers el precipici que duu al negre Pou de la Divisió de Plata. Sí, ja sabeu, aquella que els periodistes esportius subpirinencs diuen que és millor que moltes lligues continentals i bla, bla, bla. En fi, un calfred esgarrifós per l’afició soriana, que podrà gaudir la propera temporada de tan distingit espectacle.
ESPAÑOL- BETIS 2-0
Conclou una setmana nefasta on els pericos han aconseguit nou punts de nou possibles augmentant exponencialment les seves opcions d’estrenar el camp a primera, snif. Tan llençats estan que fins i tot el bocamoll de Luís García va tornar a marcar, treient l’Apañó de la zona de descens. Tanmateix, no perdem l’esperança, doncs tot i les males notícies dels últims temps l’experiència ens diu que l’Apañó és capaç de tot.
AT.MADRID- SPORTING 3-1
Derbi entre equips blanc-i-vermells en caiguda lliure. Al final, l’Sporting cau a, glups, la zona de descens. El Pateti, per la seva banda, cau a, reglups, la zona UEFA, i albira a l’horitzó esgarrifosos partits contra l’Spartak de Transilvània.
SEVILLA- MADRID 2-4
El Millor Club de l’Univers passa per sobre d’Er Mehó Equipo Der Mundo i, liderat pel Que Tira del Carro, s’embutxaca mitja lliga amb una bona victòria a Sevilla. Com és obvi, la redacció en ple del RP considera que l’estelar actuació d’ahir justifica una ràpida renovació del crack madridista, a més de la reactivació de la seva candidatura a la Pilota d’Or, es seu retorn inmediat a l’Equipo de Todos i, com no, una cadira al proper govern basc de Fatxi López i la senyora aquella progressista de l’OPUS que presideix el Parlament Basc.
Tanmateix, això no és el més important. El passat Divendres li van caure a Pepe deu partits, en el que suposa una indignitat i un testimoni més del Villarato, segons informa amb el senyoriu i l’elegància habitual la premsa esportiva nacional de la nació de Madrid. El RP vol denunciar la discriminació patida per l’èpic central madridista. Sense anar més lluny, al quillo aquell que va fer exactament el mateix que Pepe a un tren de rodalies -bé, el mateix no, ja que havia pagat el bitllet, mentre Pepe va fer una invasió de camp- ningú recorda que li posessin deu partits de sanció. Sí, van ser vuit mesos de presó, però aquest tracte discriminatori contra Pepe en particular i l’Espíritu de Juanito en general ens sembla inacceptable i ens porta a cridar que, sí amics és cert, tots som Pepe.
