L’episodi d’avui, datat de mitjans anys 90, el dediquem al Conducator Jozeplluiz, qui en un prodigi de comptabilitat creativa a l’alçada dels secretaris de finances de PSC i Convergència, va encolomar a la directiva de Joan Laporta la fallida tècnica en què es trobava Més Que un Club a data 30-06-2003. La dediquem també a la massa de cretins que se’l varen creure i que ho varen repetir a barres de bar i tertúlies radiofòniques i finalment, a tota la massa inqualificable que va votar Burns Gaspart l’any 2000, massa que sospitem que coincideix en un alt percentatge amb tota la tropa abans descrita.
Per damunt de la conducta dels interfectes, situada en una cota intel·lectual que fins i tot els borbons es miren des d’amunt, el document d’avui converteix en material de deixalleria totes les campanyes intoxicadores del Grupo Godotis. Tots ells mereixen la purificació, en el sentit que l’entenia la Inquisició al segle XV, però com que les falles enguany ja han passat, ho deixarem amb un document que dóna moltes més pistes sobre l’origen de la cremà financera que la directiva de Joan Laporta va sufocar.
No pretenem donar lliçons sobre les maneres d’ensorrar econòmicament una cadena d’hotels o un club de futbol, atès que Burns ja les ha executades totes amb eficàcia letal, però sí que convé per a la formació de futurs quadres dirigents del país, entre els quals podem comptar i comptem la directiva de Més Que un Club, de prevenir els nostres joves sobre pràctiques de risc inassumible. Avui, els acords comercials. Vejam, a les Rambles de Barcelona s’hi va principalment a promoure la dimensió internacional del país, vull dir, a lligar amb txatis d’arreu d’Europa. El que mai no hi anirem a fer, per exemple, és traspassar un jugador del nostre equip a un senyor que té un taulell enmig de la Rambla i mou les mans molt depressa, perquè aquest senyor pot ser que sigui perfectament el President del Sevilla, que no sé qui era el 1996 o el 1997, però si el varen fer fora per posar-hi el que hi ha ara, us en podeu fer a la idea.
Si tot i així sortint del Karma a les 7 del matí caiem en l’error, doncs aleshores el que no farem serà explicar-ho en roda de premsa i fer passar el Poble de Déu per una colla de neanderthals ensarronats per cromanyons. En aquesta malaurada avinentesa procedirem de la següent manera:
1 – Amb discreció absoluta recorrerem als nostres contactes al Caucas per obtenir els serveis de professionals solvents per a la gestió d’aquesta mena de cobraments
. 2 – En el cas, improbable, que les gestions no siguin fructíferes, posarem els nostres saldos bancaris a disposició de l’entitat.
3 – Si el nostres saldos bancaris no són suficients, aleshores optarem per la solució “Màrtirs d’Al Aqsa”.
En tot cas el que no farem, és dir públicament que l’hem cagada i que som idiotes i a sobre, en una roda de premsa convocada per denunciar el Sevilla, desfer-te en lloes al Sevilla i la seva afició.
Bé, per acabar només dir que per aquella època va ser que Burns va entrar al vestidor blaugrana per comunicar a Déu la seva destitució.
En fi …
PS- “Que no quieran cambiar la tuerca”: genuïna expressió del nunyetà, llengua oficial del règim usada per tots els seus quadres. Encara no ha estat desxifrada.
Signat: Ròdia
