Tal i com era d’esperar, el trio d’asos que segons el pamflet sandro-nuñista GOL, redactat per i per a intel·ligències borbòniques, suposaven aire fresc, han estat escombrats del procés electoral en haver estat incapaços de reunir les signatures necessàries per concórrer a les eleccions. La candidatura dels joves ha aconseguit passar més desapercebuda que Pilar Rahola en un concurs de Miss Venezuela. Jaume Guixà ha tingut més protagonisme, ja que regalava DVDs a canvi de les signatures i va tenir destacades intervencions blasmant el catalanisme del club i plorant la mort del feixista i corrupte que el tripartit va enterrar amb tots els honors al Palau de la Generalitat. Per últim, Salvat, més conegut com el candidat de Minguella, desapareix de l’escenari tot i comptar amb la signatura d’almenys un membre de la redacció del RP -hola- que el volia a les urnes per dividir el vot de la caspa, coneguda també com aire fresc a l’infra-món sandro-nuñista.
Al final, quatre són els candidats que han passat el tall, si finalment Agustí Benedito no supera el record de signatures falses establert per Jaume Llauradó, qui per cert va ser entrevistat fa uns mesos al pamflet sandro-nuñista GOL que aprofitava per informar de que aproximadament un 238% dels socis li demanaven que es presentés.
La campanya encara no ha començat, però el més rellevant és que ningú gosa desmarcar-se dels magnífics set anys que ha liderat el President Laporta, i que aquest ha fracassat a l’hora de bastir una candidatura renovadora. Per veure fins a quin punt és total el triomf de Laporta, i del programa amb què va aconseguir el càrrec -cruyffisme-leninisme per una banda, i Més Que un Club per l’altra- és la manera com miren de disfressar les seves intencions i seculars reclamacions l’Alexandre, la brunete i el nostrat Grupo Godotis.
Benedito és, amb menys suports i l’aventatge de que pot acusar els altres d’embrutar la campanya el dia següent de demanar explicacions a Rosell pel SandroGate ja que ningú li fa cas, el que ha presentat menys signatures. A hores d’ara, segueix essent una incògnita, ja que es limita a repetir el que li diu el seu excel·lent equip de campanya. Ferrer, que ha aconseguit més de 4.000 signatures, segueix sense fer trempar, tot i que almenys aconseguirà l’honor de ser el candidat amb el millor eslògan -“El millor club del món és català. Que n’aprenguin!”-. Ingla, amb gairebé 5.000 suports, sembla que acabarà decantant el vot continuïsta, tot i el seu paper ben galdós al motí dels catalanets. En resum, les opcions són tan engrescadores com les properes eleccions autonòmiques del principat.
El gran favorit, per últim, és el Florentino català, que amb bona mà amb les penyes -tal i com en el seu dia el seu ídol a les eleccions blanques- ha aconseguit superar ell sol les signatures de tots els altres candidats. Per cel·lebrar-ho, ha decidit fer públiques un parell d’idees avançades: fotre fora els negres de la cantera i impedir que hi hagi nous socis fora de la família dels actuals, fent honor a la seva doble condició de candidat dels bilingües i cosmopolites de la Meseta Central i amant i membre de la Catalunya milleto-pretoriana de les 400 famílies aquesta que tan cara ens està sortint.
La propera setmana esperem tenir temps per realitzar uns perfils com mereixen els quatre candidats, un cop s’hagin validat les signatures i s’hagi confirmat que no hi haurà pactes ni retirades, fet que a la pràctica suposarà la tornada del sandro-nuñisme i la fi del cicle més gloriós que hem vist els culés. Tanmateix, i com qui no es consola és perquè no vol, deixem al club un President d’Honor i un entrenador que, fent honor al primer i a la seva fidelitat envers la seva trajectòria, sabrà tractar com cal la directiva entrant.
