España-España-España – Suècia 2-1
La Fúria continua enamorant amb el seu joc de toc, la qualitat del seu mig del camp i la incisivitat de la seva parella d’atac, i envia Suècia a la lona gràcies a un gol marcat al minut 93 a mitges entre Villa i el socialdemòcrata i tolerant defensa suec que corria al seu costat, creiem que per veure de més a prop el gol de l’asturià. Però si la Fúria va impressionar, tampoc van decebre la melé de parroquians de bar que comenta a cuatro (mereixerien articles a part el forofisme il·lustrat d’arrel madridista de Manolo Lama i de Relaño, l’avantguardisme gramatical i fonètic de Camacho, la mal reprimida homosexualitat de Maldini) que van passar-se tot el partit recordant als telespectadors l’abismal diferència tècnica entre els dos equips (aclareixo: a favor d’España-España-España) fins al punt que, sentint-los parlar, hom podia pensar que, en comptes d’un deslluït empat a poc, el resultat en aquell moment era un 7 a 0 per la Vermella. Tenint en compte el punt de partida, és fàcil imaginar l’estat d’euFúria que van assolir amb el gol de Villa, amb un Manolo Lama cridant fora de sí “¡¡¡Sólo nos quedan 4 partidos para ser Campeones de Europa!!!!”. Els que van veure el partit sense fer ús de drogues, però, sens dubte es van adonar d’alguns vistosos forats negres en el joc de l’equip, que va arribar a passar-ho malament durant una bona part del partit, sobretot en defensa. En la mitja part que va jugar, Ibrahimovic va sembrar el pànic en tota la defensa rojigualda. Ramos va ser l’únic que no va perdre els nervis, gràcies al fet que ni tan sols va arribar a adonar-se del que estava passant sobre el camp: cada cop que Suècia atacava era a no menys de 70 metres del lloc on havia de ser. Fet i fet, però, vista la seva actuació en el gol dels suecs, potser va ser millor per Espanya que el successor del Generalísimo Fernando Hierro es mantingués a una distancia prudencial.
Rússia – Grècia 1-0
Evidentment no vam veure aquest partit, però no tenim una excusa, en tenim dues: 1) els dos redactors de RivalPetit ja estávem generosament beguts a aquella hora del dissabte al vespre (en el cas del Popota em consta s’hi havia posat a l’hora que habitualment comença a beure els dies laborables, és a dir, a les 10 del matí) , i 2) calia donar un senyal de protesta a aquests xoriços de la UEFA que continuen fent com si res, fent jugar partits de tràmit entre seleccions de merda, quan ja hi ha un equip que ha deixat el torneig dat i beneït amb no una, sinó dues victòries enlluernadores. M’han dit al bar que van guanyar els russos i que el porter grec amb pintes de bonhomiós pare de família va tenir una actuació particularment lamentable. Tenint en compte tota la sort que va acumular a l’anterior Eurocopa, per recuperar l’equilibri còsmic, ara, a més de la cantada del dissabte, li hauria de caure un antic satèl·lit soviètic sobre la testa argentada mentre passeja el gos.
