Holanda – Rússia 1-3
Segons tots els pronòstics, inflats pel joc espectacular desplegat pels holandesos fins al moment i per la presumpta poca entitat del rival, el partit havia de consistir en una triomfal blitzkrieg anal per part de l’equip de Van Basten. Però ningú comptava que els russos repetirien l’estratègia de terra cremada que tants bons resultats els ha donat al llarg de la història. Retrocedir sense oposar resistència, fer que l’enemic es confiï i plantegi l’enfrontament com una desfilada militar i no com una batalla. Permetre que Napoleó entri a Moscou sense oposar resitència, deixar que Hitler arribi fins les portes de Leningrad, permetre que la Furia et faci 4 gols a la primera de canvi… En fi, el resultat és que els pobres holandesos van rebre una notable carretada d’hòsties: de trenta metres, després d’una triangulació al primer toc, de contraatac, per dalt, per baix, a pilota parada…. Ja imaginem que, amb la mirada posada en la semifinal contra España-España-España, no pocs dels nostres lectors i la meitat de la redacció de Rival Petit tornaran a entonar el el crit dels nostres avis el 1936 i dels nostres pares el 1964: Viva Rusia! Jo, particularment, em mantinc ferm en la meva decisió de tifar per la Fúria i de veure els partits retransmesos en bielorús per evitar entrar en contacte amb coses tan poc higièniques com la retransmissió de la tanda de penals a la progressist@ Cadena SER.
Croàcia –Turquia 1-1 (4-2)
El representant d’Àsia a l’Eurocopa elimina a Croàcia, el segon dels equips que havien enamorat a la primera fase, i es cola a les semifinals del campionat, on se les haurà amb l’equip de la seva sucursal europea, és a dir, Alemanya. Esperem que el fet de rebre un gol que els deixava fora al minut 119 de partit i d’empatar en el temps de descompte de la pròrroga amb un gol de dubtosa legalitat, no els faci agafar embranzida i s’acabin colant també a la UE. No deixa de ser curiosa la possibilitat la final de l’EUROcopa acabi tenint com a protagonistes un equip asiàtic i un equip africà. Veurem si Rússia i Alemanya aconsegueixen salvar l’honor del Vell Continent.
Portugal – Alemanya 2-3
El Diví ja ho va dir això de que el futbol és un joc on juguen onze contra onze i sempre guanyen els alemanys. Després de començar com de costum fent un fàstic insondable a la lligueta, amb una plantilla que és sens dubte una de les més fluixes que es recorden, Alemanya posa la segona i envia a casa l’equip de Nike en aquesta Eurocopa. El més interessant, a part de la nova confirmació de la inoperància de Cristiano Ronaldo en els partits clau, és la majúscula Eurocopa que ha realitzat aquest pocavergonya, cellajunt sense escrúpols, anomenat Anderson Luis de Souza, àlies Deco, després de la nefasta temporada que ha perpetrat al Barça. Almenys Henry i Abidal han mantingut amb França una actuació coherent amb les lamentables prestacions mostrades al llarg de l’any.
